Fa uns mesos vaig tenir el plaer de posar veu a un projecte fantàstic, Amor Altruista, de l’ànima i per l’ànima de “El noi dels encàrrecs”. Es tractava d’un poemari molt personal, fet des del cor per a la Carla, in loving memory.

Vaig gaudir tant llegint-lo com posant-t’hi la veu, mirant de trobar el millor to per a trobar l’essència de cada paraula, de cada vers, de cada sospir entre línies.

Va estar un plaer i avui el vull compartir amb vosaltres per a que, si disposeu d’uns minutets de tranquil·litat, gaudiu d’uns poemes fantàstics.

Poemes plens de natura, de verdor i grisor, de follets i bruixes… de “Batec d’estrella”, de “Pols de maragda”, de “Taules parades”, de gent de poble que “Entre ombres i llum” fan un “Dibuix de cendra”, que obren “L’escletxa”, entre la “Foscor” com un “Xiquet maldestre”, com un “Ocell malferit”…

Així, des de “Els ulls de l’ànima”, passant per “El poema de l’alzina” , de sol i lluna, de dia i nit… us convido a respirar Diamant de Cendra.

Gràcies Jordi de tot cor, per escollir la meva veu!, Touché!

I a tu, Carla, bonica… allà on siguis…que sense conèixer-te, a través d’aquests versos, he sentit brillar tant la teva essència.