Si miréssim més sovint cap al cel, entendríem moltes coses! Entendríem  com una tortuga es menja un drac i com un gos persegueix un astronauta…

I ens podríem estar tantes hores…i  no ens cansaríem, perquè cada instant ens sorprendria, perquè cada segon fora tant únic i fugaç  que el voldríem lligar  per emmarcar-lo, per encasellar-lo…per fer-lo nostre…però no. No podem, som tant i tant petits!!! De vegades tant i tant superbs…

Tornaríem a ser nens perquè aquells núvols que no només son núvols, es convertirien en una festa de  figures que s’entrellacen entre si, que juguen…que es fan i es desfan al compàs  d’un vent capritxós…

Tornaríem a jugar a princeses i cavallers, a carreres de cotxes, a l’hospital on tothom es cura, a tenderes que venen la millor fruita … a cuinetes… i tantes coses que s’esborren quan creixem i ens fem grans…

Au! deixa’t anar i sent l’aire que oxigena cada petita part del teu jo… fes teu cada núvol. Cada figura és part de tu i de la teva imaginació…de la teva infantesa….de la teva història…de la història que tu mateix escrius… de la història que tu mateix imagines i dibuixes…

Si miréssim més sovint cap el cel…entendríem tantes coses!

_________

Estigueu atents, perquè la Pepa, una pipa molt espavilada, es troba amb uns núvols molt entremaliats, uns núvols de tempesta que volen espatllar l’estiu. Descarrega’t el conte de “Pepa la Pipa” per 1.95€ clickant   (pots pagar amb targeta al mateix enllaç)