Caixa de Contes

Weblog d'audio edicions Caixa de Contes


Deixa un comentari

caixadecontes i el llenguatge

Bon dia a tothom!

Avui us convidem a escoltar l’onzè capítol de  la segona temporada de la versió radiofònica del Famílies i Escola de la mà d’en Joan Carles Folia. La convidada d’aquest programa és l’Eva Bach, mestra, escriptora, pedagoga i mare de família.

Vigilem el nostre llenguatge? Com diem les coses? Quin és el nostre so? Quines emocions amaneixen les nostres paraules?

Heu provat a comptar fins a 100 abans d’escridassar?  Segur que abans d’arribar ja no estem tan enfadats i el nostre llenguatge serà el correcte. Evitar el  “tu sempre…” o el  “tu mai…” ens ajudarà a renyar o a corregir sense ferir. L’Eva ens convida a fer exercici d’autoconciència per tal que el nostre llenguatge vers els nostres fills sigui enriquidor.En Max el portaavions caràtulaI com sempre, els últims minutets escoltareu la Conchi Ramírez, la veu de caixadecontes, avui fent cinc cèntims del nostre conte sobre l’amabilitat, “En Max el portaavions” .

Siguem exemples vius d’amabilitat, la meva mare sempre em deia: “Amb educació i bons modals, s’obren portes principals”, i li agraeixo profundament, perquè això, a mi, mai no m’ha fallat. T’estimo mami!

Escolteu el conte sobre l’amabilitat “En Max el Portaavions”  al nostre CD de caixadecontes per 9,95€, enviament inclòs. Molt fàcil, clicant Buy Now! ( per a Península i Balears) o per 14,95€ (enviament inclòs) clicant Buy Now! ( per a enviaments internacionals) i fes un regal original a qui més estimes!

Ep! També als centres ABACUS de tot Catalunya!

Desitgem que us sigui d’utilitat i fins aviat!


Deixa un comentari

Internet i Xarxes

Avui a caixadecontes us presentem el quart dels tretze capítols de la segona temporada radiofònica del “Famílies i Escola” . Avui parlem de la importància i el poder de les xarxes socials i Internet. Novament, en Joan Carles Folia entrevista un expert, en aquest cas, en Sergi  Banús, psicòleg infantil i juvenil.

Internet és un perill? O és l’ús que li donem? Cal supervisar els moments tecnològics? Han d’estar regulats els dispositius mòbils a l’escola? Què és el Ciberbullying?

El cert és que cal equilibrar perquè hi ha riscos sobretot derivats de l’abús, d’un excés de temps d’utilització que pot condicionar la persona. L’adolescència, per exemple, és una etapa perillosa en quan a l’addicció perquè els adolescents són una població molt sensible i feble, per tant, hem d’estar al cas.

tapa cd davant - Còpia

De tot això parlem a “Internet i Xarxes” I com sempre, els últims minutets sentirem la Conchi, la veu de caixadecontes!

I de xarxes també en sap l’aranya Petra!! Fixeu-vos com penja de la teranyina! I si no ho teniu clar, escolteu el conte de l’Ocelleta Rita, on? al CD de caixadecontes, és clar!

Escolteu el CD de caixadecontes per 9,95€, enviament inclòs, clicant Buy Now! ( per a Península i Balears) o per 14,95€ (enviament inclòs) clicant Buy Now! ( per a enviaments internacionals) i fes un regal original a qui més estimes!

Ep! També als centres ABACUS de tot Catalunya!


2 comentaris

Els observadors també poden canviar el curs dels esdeveniments!

Avui a caixadecontes volem fer-vos pensar i reflexionar una miqueta sobre acció-observació-reacció-resultat.

Observem els nostres fills? Sabem detectar tristor, desànim o angoixa?

Avui al blog de caixadecontes, volem compartir amb vosaltres el primer programa de la versió radiofònica del “Famílies i Escola” sobre un problema actual i sobre el que hem d’estar molt alerta com a pares: L’assetjament escolar.

Al blog de “Famílies i Escola” de la Xarxa local de comunicació local, trobareu les 6 temporades en format TV i  les dues temporades en versió RÀDIO.

En Joan Carles Folia, mestre Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i Esport, coach especialista en comunicació, co-guionista i presentador del programa, entrevista programa rere programa, un expert en la matèria i tracta temes d’interès en l’educació dels nostres fills.

En aquest primer programa de la segona temporada, el Joan Carles parla amb en Joan Martínez, delegat a Catalunya de la Associació Espanyola per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar. Escoltareu families que han patit aquest problema i després d’unes conclusions que resumeixen molt be tot plegat, sentireu un conte amb la veu de la Conchi Ramírez. Si,si la veu de caixadecontes!

Pepa la pipa caràtulaCom podem protegir els nostres fills dels núvols assetjadors? Quin és el perfil de l’assetjador? Com poden reaccionar els observadors? També tenen un paper important?

Desitgem que us agradi i que us sigui d’utilitat!


Deixa un comentari

De com els contes transformen el món

Una persona a la que estimo i admiro em va enviar fa uns dies un correu molt interessant de com una professora jordana, Rana Dajani, havia descobert la raó per la que als nens jordans no els agradava llegir. L’Article de “El País” d’aquest 13 de novembre explica que va arribar a una conclusió: “Als nens no els agrada llegir perquè mai no els han llegit de petits”.
-I com ho puc fer? Es va preguntar -No puc ensenyar a cada pare a llegir en veu alta!
Després de pensar i pensar va caure en que a cada barri jordà existia una mesquita, un lloc acollidor on després de l’oració es podrien llegir contes als petits.  Per què no?
Es va rodejar de nens, 25 en un inici,  i amb un barret i unes titelles començà a llegir en veu alta… Al cap de mitja hora de lectura, els nens començaren a interessar-se pels libres i per les històries que en ells podien trobar. Va ser el naixement de ” We love reading” , un web  on podem llegir a la capçalera:  “A Library in Every Neighbourhood”. El projecte, com veureu si llegiu l’article, va anar creixent. Els pares van veure que els nens milloraven els seus rendiments a classe i tenien més confiança.
IMG_20141120_125632
Una raó més per fomentar la lectura i també una lectura en veu alta. I és que la veu humana, amb les seves peculiaritats individuals (cadascú les seves) amb cada respiració i cada inflexió, ens convida a entendre el món i a gaudir-lo.
Au! Feu la prova avui mateix llegint i encuriosint als vostres petits! Però ep! Feu-ho be! Amb ganes!…Que com diu la Rana Dajani: ” Per a aconseguir un canvi, busca quelcom petit i concentra’t en fer-ho be”
I sabeu què? En aquesta fita, els nostres contes també us poden ajudar. És clar, els audiocontes de caixadecontes, on la veu parlada també és la protagonista. Una veu tranquil·la que alhora viatja per un munt de registres donant color als diferents personatges i on la prosòdia i el ritme us faran passar molt bones estones!
_________
Trobaràs els nostres contes al CD de caixadecontes. Aconsegueix-lo per 9,95€, enviament inclòs, clicant Buy Now! ( per a Península i Balears) o per 14,95€ (enviament inclòs) clicant Buy Now! ( per a enviaments internacionals) i escolta’ls amb qui més estimes!


Deixa un comentari

El cervell bilingüe. La varietat el manté en forma

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Viure en un entorn bilingüe té avantatges per al cervell. Les persones bilingües pateixen demència a una edat més avançada, aproximadament 5 anys més tard que les persones monolingües, i tenen major control mental. El control mental es refereix a la capacitat de concentració en una tasca ignorant les distraccions.

La recerca sobre les persones bilingües és un camp obert, i cada poc temps apareixen nous estudis o resultats. La teoria més estesa és que ser bilingüe suposa un exercici constant per al cervell. Per cada cosa o expressió, la persona bilingüe té dues paraules o frases disponibles per utilitzar i n’ha d’inhibir una cada cop que es vol comunicar.

Els efectes del bilingüisme només es noten en persones que efectivament fan servir dues llengües i alternen sovint entre una i l’altra. En persones que coneixen una llengua estrangera però la usen infreqüentment, o en persones que fan servir una llengua només en l’àmbit familiar i una altra per la resta de la seva vida diària, aquests efectes són inexistents.

Podeu trobar més informació en l’article complert a the Economist.


Per anar entrenant la imaginació, res millor que el CD de caixadecontes: Buy Now!


Deixa un comentari

Aloses i òlibes

2013-07-07 21.21.31

Cadascú de nosaltres té un rellotge intern o cronotip diferent. Algunes persones tendeixen a anar-se’n a dormir d’hora i llevar-se d’hora. A d’altres ens agrada estar desperts fins tard. A les persones matineres se les coneix com aloses i als noctàmbuls, com òlibes.

Durant la setmana s’espera que tothom comenci la jornada laboral cap a la mateixa hora, entre les 8 i les 9. A les aloses ja els està bé. Les òlibes saben  que haurien d’anar a dormir d’hora, però no poden. Són òlibes i acaben dormint una o dues hores menys del que necessitarien. És el que es coneix com a jet lag social -cada dia laborable, l’òliba se’n va a dormir en una zona horària i es desperta en una altra. Cap a final de setmana estan exhaustes. Durant el cap de setmana tornen a la seva zona horària i dormen tot el que necessiten dissabte i diumenge. El procés torna a començar de nou cada dilluns.

Per les aloses el problema és el contrari. La vida social s’estructura de tal manera que és difícil tenir-ne si no estàs despert fins tard els divendres i dissabtes a la nit. Però encara que una alosa hagi estat de festa fins a les 3 de la matinada, no pot dormir el dia següent. Són aloses. S’arrosseguen fins dilluns que finalment poden tornar a descansar.

En els adults el factor més important que determina el cronotip és la genètica, però l’edat influeix molt. Els nens petits solen ser aloses i per això ens tornen bojos als pares despertant-se d’hora els caps de setmana. Els adolescents són òlibes. Per això els instituts a primera hora estan plens d’estudiants que semblen zombies.

Roenneberg, el professor de la Universtiat Ludwig Maximilan de Munich que va desenvolupar la teoria de les aloses i les òlibes, aconsella que les classes als instituts comencin més tard i hi ha estudis que confirmen que fer-ho millora el rendiment, la motivació i l’assistència. Un cas concret és un districte escolar de Minnesota que va retardar l’horari i va comprovar com les notes del SAT dels alumnes en el percentil 10% millor van augmentar de mitjana més de 200 punts (el SAT és un examen tipus test similar a la selectivitat que es puntua sobre 2400 punts).

A Catalunya la tendència és la contrària. Últimament es permet que els instituts consolidin totes les classes en un únic període pel matí, que típicament comença a les 8. Tot i que pot tenir avantatges per a l’organització familiar i sobretot dels docents, sembla clar que aquesta tendència és perjudicial pels alumnes. Deixar a discreció dels centres, si aplicar la jornada intensiva o no, sembla una mala política. Molt millor intentar que es retardi el màxim possible l’inici de les classes. En tot cas, per fer horaris més compactes, el que es pot fer és reduir el temps per dinar al mínim, com en els països anglosaxons.

Aquest post està basat en un fragment de l’article Up all night. The science of sleeplesness publicat l’11 de març de 2013 a The new yorker.

Dormi o no dormi, la formigueta Lea no para. Coneix-la al cd de caixadecontes: Buy Now!


Deixa un comentari

Separar els alumnes per capacitats a l’escola?

El diari de l’educació es fa ressó d’un article publicat a the Guardian sobre el resultat d’una investigació que estudia els efectes de separar els alumnes per classes segons el nivell acadèmic.

L’article de The Guardian no enllaça amb l’estudi en si, sinó que recull les reflexions que en fan dues de les autores. La seva conclusió és que la separació per nivells no val la pena perquè només beneficia als alumnes bons i perjudica als mitjans i dolents.

D’entrada cal veure quins errors o limitacions metodològiques pot tenir un estudi d’aquest tipus. La mostra sembla prou gran, 2500 alumnes, però no es tracta d’un experiment científic on totes les variables es poden controlar. En un assaig clínic, per exemple, ni els pacients ni els metges saben qui està seguint un tractament i qui està rebent un placebo. Això no és possible amb els alumnes i professors, que saben perfectament quina és la classe dels bons, dels regulars i dels dolents. Aquest factor per si sol ja fa dubtar de la validesa dels resultats.

En un estudi anterior es va fer un experiment consistent en assignar aleatòriament alumnes a dues classes, la dels “bons” i la dels “dolents”. En realitat les dues classes eren similars i es van realitzar tests per confirmar-ho. Als professors, que no sabien res de l’experiment, se’ls va dir quina era la suposada classe dels “bons” i la dels “dolents”. Al cap d’unes setmanes es van repetir els tests. Aquesta vegada sí que hi havia diferències significatives. Els resultats de la classe dels “bons” eren molt millors que els de la classe dels “dolents”.

Vistos els dubtes anteriors, suposant que es pugui considerar vàlida la conclusió que separar per nivells afavoreix els millors però perjudica la resta, caldria quantificar aquesta diferència. Es tracta d’una millora o un empitjorament substancial? Quina influència hi ha en la disponibilitat de recursos o pressupostos en aquesta variació? Com influeix la ràtio d’alumnes per professor en aquest resultat? Com afecten diferents metodologies pedagògiques?

Finalment, quan les expertes diuen que no val la pena separar els alumnes perquè nomes beneficia als bons estudiants, això implica que mantenir l’status quo els està perjudicant. És més admissible perjudicar els bons estudiants per afavorir els mediocres i dolents que a la inversa? En base a quin criteri es pren una decisió d’aquest tipus?

Com bé exposa l’article, el millors alumnes solen ser també els d’entorn socioeconòmic més alt. Per tant, si l’escola pública no els permet assolir tot el seu potencial són els que més fàcilment buscaran una escola privada. D’aquesta manera el que s’aconsegueix és una segregació virtual, no entre classes d’una mateixa escola si no entre escoles. Els bons alumnes a la privada i els dolents a la pública.

Em sembla que la prescripció de que no val la pena separar els alumnes per capacitats ve determinada més per motius ideològics que pels resultats de l’estudi en si. En aquest cas, penso que caldria tenir en compte quina és la funció que ha de desenvolupar l’escola pública, i, com en tots els serveis públics, quina és la forma més eficient de prestar aquesta funció.

En els països subdesenvolupats està demostrat que la formació bàsica de les grans masses és el que més ajuda a aconseguir taxes altes de creixement econòmic que permeten reduir la pobresa. En aquest sentit, el consell de les expertes de no separar per capacitats podria ser adequat. En països desenvolupats, on el nivell educatiu mínim de la població es dóna per suposat en qualsevol cas, cal veure els beneficis que suposa afavorir els millors estudiants, encara que sigui a costa de resultats pitjors (però presumiblement acceptables) per la resta d’alumnes. Els investigadors, científics, inventors, emprenedors innovadors no solen ser alumnes mediocres. Solen ser bons alumnes que han tingut la oportunitat de desenvolupar les seves capacitats al màxim. La seva contribució al creixement econòmic i benestar és desproporcionadament gran. Hem de sacrificar aquestes elits a canvi d’assolir un nivell mitjà lleugerament més alt?

Personalment penso que els grups reduïts, l’atenció personalitzada a l’alumne, tècniques com la flipped classroom, etc. poden tenir un efecte igual de bo per als millors alumnes sense perjudicar als mediocres i dolents. Cal fer un estudi sistemàtic del cost-benefici de totes les alternatives i escollir les més eficients. I quan parlem de l’escola pública, cal ser molt conscient que els pares sempre tenen l’alternativa de la privada, per tant, si volem un sistema públic de qualitat cal tractar els pares i alumnes com a clients a satisfer, ja que al final l’han pagat amb els seus impostos. Si no, l’escola pública acabarà sent una escola per als pobres tontets. Una escola a la qual cada cop es dedicaran menys recursos, ja que cada cop més les classes mitjanes i altes tendiran cap a l’escola privada i resultarà menys justificable políticament finançar amb els seus impostos un servei que no utilitzen.

Eduquem en valors amb el CD de caixadecontes: Buy Now!