Cadascú de nosaltres té un rellotge intern o cronotip diferent. Algunes persones tendeixen a anar-se’n a dormir d’hora i llevar-se d’hora. A d’altres ens agrada estar desperts fins tard. A les persones matineres se les coneix com aloses i als noctàmbuls, com òlibes.
Durant la setmana s’espera que tothom comenci la jornada laboral cap a la mateixa hora, entre les 8 i les 9. A les aloses ja els està bé. Les òlibes saben que haurien d’anar a dormir d’hora, però no poden. Són òlibes i acaben dormint una o dues hores menys del que necessitarien. És el que es coneix com a jet lag social -cada dia laborable, l’òliba se’n va a dormir en una zona horària i es desperta en una altra. Cap a final de setmana estan exhaustes. Durant el cap de setmana tornen a la seva zona horària i dormen tot el que necessiten dissabte i diumenge. El procés torna a començar de nou cada dilluns.
Per les aloses el problema és el contrari. La vida social s’estructura de tal manera que és difícil tenir-ne si no estàs despert fins tard els divendres i dissabtes a la nit. Però encara que una alosa hagi estat de festa fins a les 3 de la matinada, no pot dormir el dia següent. Són aloses. S’arrosseguen fins dilluns que finalment poden tornar a descansar.
En els adults el factor més important que determina el cronotip és la genètica, però l’edat influeix molt. Els nens petits solen ser aloses i per això ens tornen bojos als pares despertant-se d’hora els caps de setmana. Els adolescents són òlibes. Per això els instituts a primera hora estan plens d’estudiants que semblen zombies.
Roenneberg, el professor de la Universtiat Ludwig Maximilan de Munich que va desenvolupar la teoria de les aloses i les òlibes, aconsella que les classes als instituts comencin més tard i hi ha estudis que confirmen que fer-ho millora el rendiment, la motivació i l’assistència. Un cas concret és un districte escolar de Minnesota que va retardar l’horari i va comprovar com les notes del SAT dels alumnes en el percentil 10% millor van augmentar de mitjana més de 200 punts (el SAT és un examen tipus test similar a la selectivitat que es puntua sobre 2400 punts).
A Catalunya la tendència és la contrària. Últimament es permet que els instituts consolidin totes les classes en un únic període pel matí, que típicament comença a les 8. Tot i que pot tenir avantatges per a l’organització familiar i sobretot dels docents, sembla clar que aquesta tendència és perjudicial pels alumnes. Deixar a discreció dels centres, si aplicar la jornada intensiva o no, sembla una mala política. Molt millor intentar que es retardi el màxim possible l’inici de les classes. En tot cas, per fer horaris més compactes, el que es pot fer és reduir el temps per dinar al mínim, com en els països anglosaxons.
Aquest post està basat en un fragment de l’article Up all night. The science of sleeplesness publicat l’11 de març de 2013 a The new yorker.
—
Dormi o no dormi, la formigueta Lea no para. Coneix-la al cd de caixadecontes: 
Caixa de Contes 