Il·lustració del pa de sucre pas a pas

Us heu fixat en les il·lustracions de la web? Les ha fet la Blanca Martí. Com veieu en la il·lustració del pa de sucre pas a pas, la Blanca ha sabut interpretar com s’imaginava la Conchi els personatges i donar-los forma i color. El procés és complicat, perquè del primer esbós al resultat final hi ha hagut un gran canvi.

Llop dibuixat per Blanca Martí

La Blanca és una il·lustradora especialitzada en dos àmbits. La il·lustració infantil, com els dibuixos que ens ha fet a nosaltres i la il·lustració científica, com el dibuix d’aquest llop que teniu aquí. Podeu veure una mostra de la seva feina a la seva web www.blancamarti.com. Una il·lustració seva ha estat seleccionada pel premi Il·lustraciència. Podeu ajudar-la a guanyar-lo votant pel seu dibuix EL REGRESO DEL LOBO ( CANIS LUPUS SIGNATUS ). Requereix registre, però és un moment i no costa res.

—

Si voleu gaudir de totes les il·lustracions de la Blanca per caixadecontes, compreu ara el CD!

Ot, el bruixot, es despedeix

Amb pocs dies de diferència coincideixen dues notícies relacionades amb el nom d’Ot. Ot, el bruixot, el personatge de la revista Cavall Fort, es jubila després de 40 anys. Fins i tot al TN de TV3 li van dedicar una notícia. D’altra banda, analitzant les dades de l’últim cens que s’han fet públiques recentment, l’agència EFE publica una nota sobre noms curiosos, entre els quals hi ha 515 Ots, i atribueix la seva popularitat a les sigles O.T. d’Operación Triunfo.

Som una generació de pares que hem crescut llegint el Cavall Fort. Som la generació d’Ot, el bruixot. Amb sort els nostres fills també podran créixer llegint el Cavall Fort. Ja no hi trobaran el personatge d”Ot, el bruixot, però espero que en el futur les sigles OT no les associin a un programa “cutre” de la tele, si no a algun dels 515 Ots de carn i ossos.

—

La màgia d’Ot, el bruixot, s’acaba, però la de caixadecontes no ha fet més que començar. Comprova-ho a la botiga.

Jocs de nens, de Peter Bruegel el Vell

Coneixeu aquest quadre de Peter Bruegel el Vell? Es tracta d’un oli que representa nens jugant. Els estudiosos han identificat més de 80 jocs, i el més curiós, és que tot i que el quadre es va pintar al segle XVI, fa més de 400 anys, molts dels jocs que hi apareixen, encara són populars avui en dia. Entre els 168 nens i les 78 nenes que apareixen al quadre, n’hi ha que fan bombolles de sabó, que juguen a nines, que juguen  a fet i amagar, que caminen amb xanques, que piquen una pinyata, que toquen una caca amb un bastó i molts més.

Podeu veure els detalls, un per un, tots 80,  en aquest article hilarant de la wikipedia.

Nena remenant caca amb un pal. Detall de la Wikipeida

També és molt pràctic, per localitzar-los ràpidament, l’article Jeux d’enfants: una visión detallada del juego tradicional en el Renacimiento europeo. Hi trobareu el quadre numerat, amb la guia corresponent de cada joc:

Quadre amb les escenes numerades

—

Una distracció que no tenien els nens fa 400 anys és escoltar el CD de caixadecontes. Perquè asseure’s, tancar els ulls, escoltar històries i deixar anar la imaginació, és un dels jocs més divertits de tots els temps.  Compra’l a la botiga de caixadecontes.

El conte d’en Patufet és el preferit de la meva filla de dos anys. Cada nit demana que li l’expliqui abans d’anar a dormir. Per això m’ha agradat tant llegir l’article d’en Damià Bardera a Núvol on analitza el personatge.

Comença l’article: “Avui dia, encara hi ha gent que es pensa que les llegendes, mites, rondalles, contes populars, etc. no tenen cap mena d’interès més enllà de la pura manifestació folklòrica. Aquest tipus d’actitud és una clara mostra d’analfabetisme cultural, ja que no només s’és incapaç de captar el sentit profund dels mites, sinó que tampoc no se sap reinterpretar-los en clau de present.”

Llegiu l’article sencer que val molt la pena. Mai m’havia parat a pensar el significat del conte i quin missatge li estava transmetent a la meva filla cada cop que li explico i he de dir que és prou interessant.

Com a curiositat, la primera imatge imatge de l’article de Núvol està extreta del mateix lloc que la que il·lustra aquest post, de la portada del primer número de la revista Patufet, de 1904.