Caixa de Contes

Weblog d'audio edicions Caixa de Contes


Deixa un comentari

Parelles genials

image

La majoria d’innovadors treballen en parelles? Un llibre que ressenya the Economist investiga les parelles creatives. Lluny del mite del creador solitari, el més freqüent és que els innovadors i les persones creatives produeixen la feina més imaginativa treballant en parelles: John Lennon i Paul McCartney, Watson i Crick, Charles i Ray Eames.

Hi ha tres relacions típiques entre les parelles creatives: líquid i contenidor, estrella i director, somiador i pràctic. Hi ha relacions competitives, com la que tenien Picasso i Matisse, on el treball d’un s’alimentava de l’admiració i el desig de superar l’altre.

Cada ment creativa necessita enfrontar-se a una altra per assolir el seu potencial.

A nivell personal, els projectes en que he tingut èxit són els que he emprès amb alguna altra persona amb qui ens complementem. A l’empresa d’enginyeria, la meva parella supleix la meva poca capacitat com a comercial i per establir relacions. A caixadecontes, ajudo a donar forma al talent creatiu de la Conchi.

Les parelles creatives van més enllà del simple treball en equip. Requereixen compenetració i confiança. En les escoles i en l’educació superior es fomenta el treball en equip, però moltes vegades es considera el treball en equip una habilitat més que els alumnes han de tenir, com poden ser coneixements en matemàtiques o llengua.

Les parelles creatives requereixen més confiança i implicació que el treball en equip. Requereixen capacitat de comunicació i empatia. Tot són habilitats que es poden adquirir i seria bo que els nens les aprenguessin des de petits, que entenguin que per cada projecte que vulguin emprendre, hauran de buscar alguna altra persona amb qui comparteixin una visió.

En alguns àmbits, la necessitat de treballar en parelles està molt assumida. Per exemple, dintre els business angels, els inversors que financen noves empreses, són reticents a finançar empreses que tinguin un fundador únic. Normalment tenen més probabilitas d’èxit les empreses fundades per una parella d’emprenedors que es compenetren bé.

Com a pares, les expectatives que posem en els nostres fills també són importants. Tots volem que els nostres fills siguin petits genis i intentem donar-los tots els mitjans perquè puguin desenvolupar al màxim el seu potencial, però amb molt contades excepcions, el que ajudarà als nostres fills a aconseguir el seu potencial, és trobar el company adequat per al projecte que emprenguin.

Inculcar als nostres fills la importància de compartir una visió i trobar bons companys de viatge, pot fer més per les seves possibilitats d’èxit que qualsevol altra habilitat que els ajudem a adquirir.


Vols conèixer una història de parelles genials? Escolta el conte d’en Nil el saltamartí al CD de caixadecontes: Buy Now!


Deixa un comentari

Sobreprotegim els nens?

2014-07-27 10.01.51

Un article de the Economist d’aquesta setmana, Relax, your kids will be fine, diu que els pares de classe mitjana hauriem de donar més llibertat als nostres fills. L’article posa en context les dues grans preocupacions dels pares, que els nens no es facin mal i garantir que tinguin una bona educació. Alguns punts que m’han semblat interessants:

  • Des dels anys 60, la introducció d’electrodomèstics a les llars ha alliberat un promig de 8 hores de feina domèstica a cada parella, però que aquest temps i més ara el dediquem a cuidar els nens, fins al punt que les mares treballadores actuals dediquen més temps als seus fills del que dedicaven les mestresses de casa dels anys 60.
  • El risc d’accident o dany físic de qualsevol mena a dia d’avui és molt remot. Un nen de 9 anys pot anar tranquil·lament per qualsevol carrer i fer servir el transport públic. Si està acostumat a mirar que no vingui cap cotxe al creuar, probablement estarà segur. Els nens aprenen a gestionar els riscos exposant-s’hi, com ara pujant a un arbre o agafant el metro sols, fins i tot si això significa pelar-se els genolls o topar-se amb algun sonat.
  • La por a que els nostres fills no estiguin preparats per la universitat és més racional. Pot passar, però els pares hi podem influir molt menys del que ens pensem. Els estudis amb bessons mostren que qualsevol nen que tingui una llar on l’estimin i una estimulació suficient, assolirà el seu potencial. No cal apuntar-los a una bateria d’activitats extra escolars perquè arribin a ser uns genis.
  • En resum, podem relaxar-nos una mica. No cal estar tant a sobre dels nens. Deixem que es diverteixin a l’aire lliure de tant en tant, que també ens farà bé als pares. Estarem més feliços si podem dedicar una mica més de temps a les nostres aficions (o dormint). Si els pares estem menys estressats, els nens també ho aprecien.
  • En una enquesta a 1000 nens, cap no va dir que volgués passar més temps amb els seus pares. El desig número u era que els pares estiguessin menys cansats i estressats.

Val la pena llegir l’article sencer i els dos articles que enllaça, Choose your parents wisely (sobre la importància de l’estimulació dels infants en l’assoliment acadèmic i les diferències entre families pobres i riques als Estats Units) i Cancel that Violin class (sobre els pares estressats).

 


Deixa un comentari

Com mantenir la calma quan els nens es porten malament

Koerperstrafe-_MA_Birkenrute

Un pare que ha perdut els nervis

Avui us portem un altre article d’en Leo Babauta de zen habits. Com sempre, l’original és millor que la traducció.

Quin pare no ha perdut els estreps quan un nen es porta malament? Un pare que no ha perdut els nervis és una criatura mítica, probablement va muntat en un unicorn sobre un arc de Sant Martí en aquests moments.

Podria comptar les vegades que he perdut la calma com un pare amb els dits d’una mà – per descomptat, que la mà hauria de tenir els dits sense límits i que necessitaria un temps molt llarg per contar aquests dits.

No obstant això, puc dir una cosa: sóc un pare molt més tranquil últimament. Encara m’enfado de tant en tant (sóc humà), però ja no és una ocurrència diària ni tant sols setmanal.

Quin és el meu secret? Molta pràctica conscient.

Em vaig adonar d’un fet: cridar i castigar no funcionen.

Deixeu-me dir-ho un altre cop: cridar i castigar són mètodes ineficaços. Si funcionessin, tots seríem pares brillants i els nens sempre es comportarien perfectament després que els renyéssim.

Però no funciona. No he necessitat estudis de pare per adonar-me’n: Ho veig en els meus propis fills. És clar, els hi puc cridar, i potser s’encongiran de por si pensen que vaig a aixecar una mà. El que els estic ensenyant no és un bon comportament, si no que em tinguin por. I el pitjor, estic ensenyant a cridar quan s’enutgen, a resoldre els conflictes amb la violència, en lloc de parlar les coses i arribar a una solució pacífica.

Els estic ensenyant que el que jo vull és més important que el que ells volen, i que estic disposat a fer coses horribles per aconseguir el que vull a qualsevol preu, fins i tot a costa de la nostra relació.

Aquestes no són coses que vull ensenyar als meus fills. Vull que sàpiguen que la meva relació amb ells és més important que aconseguir que es comportin de certa manera aquesta vegada.

I sí, ja sé que els nens necessiten límits – Jo crec en les fronteres també. Les marco i els meus fills saben que no és bo traspassar-les.

I sí, sé que necessiten que se’ls ensenyi com comportar-se adequadament. Simplement ja no crec que cridar sigui la manera d’ensenyar un comportament adequat. Perdre els estreps i comportar-se malament, no és la manera d’ensenyar com actuar quan ells perden els estreps i es comporten malament.

Com que l’exemple que els donem – com actuar quan les coses no surten com volem – és molt, molt més important que les normes que establim per a ells. Els nens aprenen lliçons sobre el comportament a partir del nostre exemple, amb el temps.

Dona exemple. Per això em vaig comprometre a ser conscient i pacífic com a pare, encara que no compleixi amb aquest compromís de tant en tant. Quan violo el compromís, demano disculpes i parlo sobre per què m’he equivocat. Perquè llavors el meu exemple és com cal comportar-se després que t’hagis portat malament.

Així que aquí hi ha alguns consells sobre com mantenir la calma quan les coses van malament:

1. No es tracta de tu. Nosaltres, els pares tendim a prendre’ns un mal comportament dels nens personalment, com si el que estan fent és un atac personal contra nosaltres o els nostres sistemes de creences, una ofensa personal. És per això que ens enfadem. La ira no és útil, però apareix perquè creiem que han fet alguna cosa contra nosaltres. En realitat no estan tractant de fer res contra nosaltres – són nens, i no saben com comportar-se quan no aconsegueixen el que volen o s’enutgen per alguna raó. Es tracta del que estan passant, i si ens allunyem de l’equació, podrem veure de forma més objectiva el que estan passant i com podem ajudar.

2. Sigues el seu guia, no el seu dictador. Els nens han d’aprendre a fer el seu camí pel món, perquè no sempre hi serem per dir-los com actuar. I per tant, la millor manera d’ensenyar-los no és marcant les regles tota l’estona – si sempre els dictem les seves accions, llavors mai no aprendran a prendre decisions pel seu compte. Hem de deixar que prenguin les seves pròpies decisions, dins dels límits, és clar, i guiar-los quan necessiten la nostra ajuda. Imagina que ets Yoda (el mentor) en lloc de Darth Vader (el dictador de l’abraçada mortal). Nota al marge: Fer servir Star Wars per ensenyar lliçons als teus fills mola molt.

3. Què necessiten? Quan les coses no surten com volen, quan estan enfadats, quan tenen por … què és el que necessiten? Un individu cridant o amenaçant no és útil – posa’t en la seva situació (i imagina que ets més petit) i preguntat si t’agradaria que algú et cridés quan estàs molest. Com reaccionaries si algú més gran i més poderós que tu t’estigués cridant i amenaçant? No t’agradaria, i acabaries ressentit amb la persona més gran. Què seria d’ajuda? Potser una mica de consol? Una conversa tranquil·la sobre el problema, contemplant possibles solucions. Una mica d’empatia i compassió. I sí, algunes paraules severes o agafar-los i no deixar-los marxar si en realitat estan a punt fer-se mal.

4. Pren un temps d’espera. Quan estàs enfadat, en el moment, en general és millor allunyar-te, i respirar i calmar-te. Parla amb ells quan estiguis més calmat, i puguis pensar amb claredat. Això és difícil de fer, perquè com a pares tendim simplement a submergir-nos i tractar de fer-nos càrrec de la situació en el moment. Però és difícil prendre bones decisions, parlar amb calma, no actuar de manera irracional, quan estem molestos. Això és cert per als nens també, per cert.

5. Si encara no has perdut la calma, desconnecta per un moment. Quan et veus estressant-te per una situació, o començant a enutjar-te però encara no has perdut la perspectiva … pren un respir. Descansa. Mira dintre teu i comprova lo frustrat o estressat que estas. Pren un moment per contemplar aquesta frustració, és perfectament normal i està bé. Calma el dolor, busca la felicitat i respira. Si pots, mira com el teu fill ho està passant igual de malament i també et necessita.

6. Compromet-te a ser conscient amb ells. De fet, vaig prometre als meus fills que seria un pare més atent, i els vaig demanar que em controlessin. Si m’enganxaven perdent els estreps, posaria un dòlar en una guardiola per comprar-los gelats. Va ajudar – no m’han enganxat encara. Pobrets – mai més no tindran gelat! És broma – encara mengem gelats.

7. Sigues conscient que ficaràs la pota. Preveu tenir dificultats, però aprèn-ne. Mira en què et vas equivocar. Sigues conscient de les dificultats en el moment, i contempla-ho com un pas per ser més conscient i compassiu com a pare. Revisa les teves accions, i en lloc de sentir-te malament, pensa com pots millorar, i tingues un pla per a la propera vegada que torni passar el mateix. És important planificar quan estàs tranquil, no prendre decisions en calent. I ajustar el pla la propera vegada que les coses vagin malament, de manera que el pla millori amb el temps, i així també ho faran les teves habilitats com a pare compassiu.

El principal problema és que tenim un ideal, com a pares, de com els nostres fills s’haurien de comportar. Pensem que haurien de ser nens ideals, però en realitat no son ideals, són reals. Tenen defectes, igual que nosaltres. Necessiten ajuda, cometen errors, s’enutgen, es frustren. Nosaltres també. Esbrinem com comportar-nos quan cometem errors, quan ens enfadem, quan ens frustrem, i mostrem als nens com fer-ho a través del nostre exemple.

Acceptem-los pel que són, amb faltes i tot. Estimem-los completament, amb abraçades en lloc de crits. He trobat que les abraçades són un mestre molt més eficaç que qualsevol altre d’entre les eines que tenim per criar els fills.


Deixa un comentari

Tecnologia a l’aula

file7111303951787

La tecnologia del segle XX

Avui ens fem ressò d’un article de The Economist sobre la tecnologia a les aules. Dues dècades d’omplir les classes del món ric amb ordinadors i pissarres digitals han han minvat el pressupost de les escoles sense aconseguir cap millora acadèmica, però la última tecnologia promet millorar les tècniques d’ensenyança i no simplement traspassar els continguts de la pissarra a la pantalla.

La idea és permetre, a través de la tecnologia, que tots els alumnes tinguin accés a una educació personalitzada. Les lliçons es dissenyen com jocs, en els quals els alumnes van superant nivells al seu propi ritme, amb feedback instantani a cada pas.

De manera similar al concepte de flipped classroom que vam veure en un article anterior, que l’alumne pugui avançar contingut de forma independent allibera el professor per tenir una atenció individual cap a l’alumne que s’encalla en un moment concret.

Aquestes aplicacions, a més a més, permeten obtenir dades agregades de tots els alumnes en temps real, com per exemple quins exercicis els costen més, on s’encallen, fins on han avançat amb els continguts, etc. Això permet millorar el propi software i donar informació útil al mestre.

A diferència dels cursos universitaris online, on el rol del professor tradicional desapareix, amb la tecnologia aplicada a l’aula, per nens de menys de 16 anys, el professor segueix sent imprescindible. Fins i tot algunes aplicacions permeten al professor bloquejar totes les tauletes quan requereix l’atenció simultània de tots els alumnes.

Aquesta segona onada de tecnologia a les aules sembla que sí que permet obtenir millores acadèmiques i resulta cost efectiva. Diverses empreses a tot el món, inclosos a països subdesenvolupats, com Índia, estan desenvolupant aplicacions que incorporen els elements clau d’auto-aprenentatge pas a pas amb feedback instantani adaptat als diferents currículums acadèmics de cada país.

 

La tecnologia també arriba als contes. Compra el CD de caixadecontes i deixa que els més petits l’escoltin quan vulguin: Buy Now!


Deixa un comentari

Flipped classroom

Una flipped classroom (classe capgirada) és una forma d’ensenyar als alumnes que consisteix en que els alumnes aprenen la matèria pel seu compte, mitjançant recursos multimèdia, com ara vídeos online, i el que serien els deures es fan a classe, sota la supervisió del professor. D’aquesta manera el professor pot guiar i interaccionar de forma més personalitzada amb els estudiants enlloc d’explicar matèria. Així el professor pot ajudar l’alumne en el moment que s’encalla, mentre que si el professor es limita a explicar la matèria a l’aula i posar deures per casa, quan l’alumne s’encalla no té el suport que necessita.

En una experiència el 2006 a la Universitat de Lamar, es va aplicar la metodologia de flipped classroom a un grup d’estudiants i la metodologia tradicional a un grup de control. Els estudiants de la flipped classroom van tenir uns resultats significativament millors. La flipped classroom és una tècnica bastant nova, però ja la fan servir alguns professors a Catalunya, com per exemple en Manel Trenchs, professor d’història de l’art a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, que té un canal propi a vimeo: Història de l’Art. El vídeo següent és una mostra del que hi podreu trobar:

Podeu trobar informació més detallada sobre la flipped classroom en l’article del diari de l’educació: Flipped Classroom: la lliçó a casa i els deures a classe.


2 comentaris

El Bibliomotocarro

bibliomotocarro

El bibliomotocarro. Imatge de la web http://www.ilbibliomotocarro.com

Avui us portem l’adaptació al català de l’explicació del projecte del Bibliomotocarro (article original en italià) que hem trobat a través del facebook de Me gusta leer. No us quedeu només amb l’anècdota del facebook i llegiu tot l’article, perquè val molt la pena. Si enteneu l’italià, llegiu l’article original, molt més ben redactat que la traducció destralera que n’he fet. El Bibliomotocarro pot semblar una iniciativa semblant al Bibliobús de les Diputacions, però té aspectes molt originals. El Bibliomotocarro serveix a municipis que ja tenen biblioteca. La gràcia és anar a trobar i motivar els lectors que per iniciativa pròpia no anirien pas a la biblioteca.

El Bibliomotocarro nasqué l’any 99-2000 de la mà del mestre jubilat Antonio La Cava per reclamar l’atenció sobre la desafecció cap als llibres,  sobretot de les noves generacions cada cop més fascinades pels mitjans de comunicació de masses.

Per aquesta finalitat es poden fer servir molts mitjans, no només un motocarro. Aleshores, perquè el mestre La Cava va pensar en el motocarro com el mitjà idoni? Les raons són subjectives, lligades al seu ideari i inspirades per la seva formació i la seva història.

El Bibliomotocarro és fruit de l’experiència a l’escola del mestre La Cava, però és també fruit de la seva ambició de sentir-se un mestre de carrer i de la seva convicció que les parets de les aules són un espai massa estret i angoixant. A vegades cal que l’escola cerqui fora el que no pot ser dintre, perquè no sempre es pot portar el de fora a l’aula.

L’escola – diu el mestre – fem-la fora. No en el sentit d’eliminar-la, si no en el sentit d’utilitzar el potencial didàctic del territori. En resum, l’escola fora de l’escola.

De petit, el mestre La Cava, fill de pagesos, vivia en un soterrani i quan, sobretot en les tardes d’hivern, la mare apagava l’única llum de casa, ell, per llegir, encenia una espelma; la llum era fosca, la calor era tènue, però aquella espelma, encara que fosca i tènue, ha romàs encesa tots els anys, convertint-se en una preciosa llavor. Així com una llavor va ser el primer llibre que va llegir el mestre, agafat al final dels anys 50 (58-59) no en una llibreria, que a Ferrandina en aquell temps no n’hi havia, ni en una biblioteca, que tampoc n’hi havia, sinó en un bibliobús que feia la funció de biblioteca ambulant per compte de l’Autoritat d’Educació de Matera. És un exemple concret, aquest, de cultura popular, d’educació permanent, d’uns temps en que l’important era la lluita contra l’analfabetisme.

antonio_la_cava

Sovint el mestre diu: “Només podia ser el motocarro el mitjà que posés rodes als llibres”. Perquè ho diu? Perquè el motocarro és un mitjà popular, humil, simple: les qualitats justes perquè la idea donés resultat. El Bibliomotocarro, de fet, té dimensions per nens, els posa els llibres a l’abast, els acosta els llibres i crea, entre les llibres i els nens, familiaritat, amistat: una revolució, en resum, en el camp de la promoció de la literatura pensant en com el llibre és vist i experimentat. Sí, perquè si a Italia es llegeix poc, a Basilicata es llegeix encara menys per moltes raons, però amb un element en comú: la llunyania del llibre.

I si va ser una revolució des del principi, amb la petita Ape 50 literalment assetjada de nois i nens plens d’entusiasme. Va ser perquè els llibres, posant-los en ruta, s’acostaven al màxim possible als nens unint-se allà on fossin: placetes, carrers estrets, terrenys de joc; cada setmana s’agafaven en préstec, de mitjana, 450 llibres.

Els primers 6-7 anys, el Bibliomotocarro, a través de l’iniciativa “Posem rodes als llibres”, va fer un paper de biblioteca ambulant amb préstec gratuït dels llibres per la tarda-vespre dels dissabtes a Ferrandina, amb 8 parades en els districtes del centre històric i en els barris moderns, i el diumenge a Salandra amb 2 parades, la primera a Montagnola a les 10 i la segona a la plaça san Rocco a les 11.

A aquesta iniciativa, principal i fonamental, se n’hi va afegir una segona, sempre en el Comú de Ferrandina i Salandra: El llibre a l’intèrfon.

Es van instal·lar a les escoles, d’acord amb la direcció, caixes de color blau cel (el color del Bibliomotocarro, per això fàcilment identificables) tipus bústies, en les que qualsevol, no només alumnes i estudiants, podien deixar la pròpia petició de llibres per llegir, indicant el dia i hora en que volien rebre el llibre a casa. A l’hora del dia indicat, sonava l’intèrfon a casa i una veu anunciava: senyora, senyor, pot baixar, el llibre sol·licitat és aquí.

Després de dos anys la iniciativa, bella i suggestiva, va ser abandonada per motius econòmics, ja que els llibres sol·licitats gairebé mai eren del fons de la biblioteca i s’havien de comprar a les llibreries de Matera.

A partir del 2003 el Bibliomotocarro ha participat en jornades i actes a Itàlia  a l’entorn de la lectura. El 2005 va tenir el primer reconeixement important amb el premi nacional al millor projecte per la promoció del llibre i la lectura.

La caseta del motocarro amb el seu aspecte reconeixible de casa és per indicar un missatge clar i directe: la desafecció envers els llibres, que tantes vegades comença a l’escola, s’aferma i es consolida a casa, en família, en les quals sovint manquen els models positius, dels exemples i comportaments que portin als fills a l’adquisició del gust per la lectura i el plaer de llegir.

El canvi de la primera versió amb la Ape 50 a la Ape 500 diesel va ser motivat per poder arribar a les escoles dels termes de Matera i Potentini que requerien l’ús de la biblioteca itinerant amb 5-6 sessions durant el curs escolar. Aquesta expansió va resultar productiva i beneficiosa, ja que va portar a la designació del mestre La Cava Coordinador del Projecte Nacional “Llibre Amic” per l’Escola Regional de Basilicata.

En el curs escolar 2008/2009 el Bibliomotocarro, imatge i símbol del projecte Llibre Amic, entra a 49 escoles de Basilicata a través de 5 iniciatives diverses; el llibre amb rodes, tallers de vídeo, animació i cine a partir de la lectura, servei de préstec i taller d’escriptura.

El taller d’escriptura, llibres que s’escriuen, que els nens en diuen llibres blancs, són un aspecte particularment bell del Bibliomotocarro del qual La Cava està particularment orgullós.

La idea nasqué a San Mauro Forte, un llogaret dels turons de Matera, amb quinze nens de l’escola secundària de primer grau que volien escollir el llibre que més agradés a tots, quan una noia digué: “Mestre, i si el llibre l’escrivim nosaltres?”

Al principi em va sorprendre molt – reflexiona el mestre – , però en els dies successius hi vaig donar moltes voltes. Vaig arribar a la conclusió que hi havia una necessitat de dir i explicar. Vaig comprar, així, 200 “llibres blancs” i els vaig posar a la seva disposició: són molt demanats. Hi escriuen el que volen i passen de mà en mà, entre els nens i nois de diferents pobles. També això, potser per sobre de tot, acosta el llibre al nen i el fa familiar, amic.

Així és com es tanca el cercle: la humilitat de mitjans, la senzillesa de la proposta, l’espontaneïtat del mètode, l’autenticitat i la naturalitat dels gestos que l’acompanyen fan de la Bibliomotocarro una “alenada d’aire fresc”.

 

Caixadecontes també arriba a tots els racons. Entra a la botiga i envia un CD o regala un mp3. També ens trobaràs a Raquel Papers de Benicarló

 


Deixa un comentari

Contes i ciència

contes-i-ciencia

A través dels contes podem fer més que explicar històries i entretenir. Amb caixadecontes transmetem valors als nens. Contes i ciència ofereix recursos per treballar la ciència a l’aula a través dels contes.

Podem aprendre les estacions de l’any, a restar o com evolucionen els cap-grossos. A tots ens agraden les bones històries i ens resulta més fàcil recordar-les que no pas els conceptes abstractes. Lligar unitats d’aprenentatge amb contes és una idea molt intel·ligent.

 

 

Compra el CD de caixadecontes per 9,95 € enviament inclòs: Buy Now! (amb el mateix enllaç pots pagar amb targeta). Per enviaments internacionals o per comprar MP3s, visita la botiga