Caixa de Contes

Weblog d'audio edicions Caixa de Contes


Deixa un comentari

Tecnologia a l’aula

file7111303951787

La tecnologia del segle XX

Avui ens fem ressò d’un article de The Economist sobre la tecnologia a les aules. Dues dècades d’omplir les classes del món ric amb ordinadors i pissarres digitals han han minvat el pressupost de les escoles sense aconseguir cap millora acadèmica, però la última tecnologia promet millorar les tècniques d’ensenyança i no simplement traspassar els continguts de la pissarra a la pantalla.

La idea és permetre, a través de la tecnologia, que tots els alumnes tinguin accés a una educació personalitzada. Les lliçons es dissenyen com jocs, en els quals els alumnes van superant nivells al seu propi ritme, amb feedback instantani a cada pas.

De manera similar al concepte de flipped classroom que vam veure en un article anterior, que l’alumne pugui avançar contingut de forma independent allibera el professor per tenir una atenció individual cap a l’alumne que s’encalla en un moment concret.

Aquestes aplicacions, a més a més, permeten obtenir dades agregades de tots els alumnes en temps real, com per exemple quins exercicis els costen més, on s’encallen, fins on han avançat amb els continguts, etc. Això permet millorar el propi software i donar informació útil al mestre.

A diferència dels cursos universitaris online, on el rol del professor tradicional desapareix, amb la tecnologia aplicada a l’aula, per nens de menys de 16 anys, el professor segueix sent imprescindible. Fins i tot algunes aplicacions permeten al professor bloquejar totes les tauletes quan requereix l’atenció simultània de tots els alumnes.

Aquesta segona onada de tecnologia a les aules sembla que sí que permet obtenir millores acadèmiques i resulta cost efectiva. Diverses empreses a tot el món, inclosos a països subdesenvolupats, com Índia, estan desenvolupant aplicacions que incorporen els elements clau d’auto-aprenentatge pas a pas amb feedback instantani adaptat als diferents currículums acadèmics de cada país.

 

La tecnologia també arriba als contes. Compra el CD de caixadecontes i deixa que els més petits l’escoltin quan vulguin: Buy Now!


Deixa un comentari

Flipped classroom

Una flipped classroom (classe capgirada) és una forma d’ensenyar als alumnes que consisteix en que els alumnes aprenen la matèria pel seu compte, mitjançant recursos multimèdia, com ara vídeos online, i el que serien els deures es fan a classe, sota la supervisió del professor. D’aquesta manera el professor pot guiar i interaccionar de forma més personalitzada amb els estudiants enlloc d’explicar matèria. Així el professor pot ajudar l’alumne en el moment que s’encalla, mentre que si el professor es limita a explicar la matèria a l’aula i posar deures per casa, quan l’alumne s’encalla no té el suport que necessita.

En una experiència el 2006 a la Universitat de Lamar, es va aplicar la metodologia de flipped classroom a un grup d’estudiants i la metodologia tradicional a un grup de control. Els estudiants de la flipped classroom van tenir uns resultats significativament millors. La flipped classroom és una tècnica bastant nova, però ja la fan servir alguns professors a Catalunya, com per exemple en Manel Trenchs, professor d’història de l’art a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, que té un canal propi a vimeo: Història de l’Art. El vídeo següent és una mostra del que hi podreu trobar:

Podeu trobar informació més detallada sobre la flipped classroom en l’article del diari de l’educació: Flipped Classroom: la lliçó a casa i els deures a classe.


2 comentaris

El Bibliomotocarro

bibliomotocarro

El bibliomotocarro. Imatge de la web http://www.ilbibliomotocarro.com

Avui us portem l’adaptació al català de l’explicació del projecte del Bibliomotocarro (article original en italià) que hem trobat a través del facebook de Me gusta leer. No us quedeu només amb l’anècdota del facebook i llegiu tot l’article, perquè val molt la pena. Si enteneu l’italià, llegiu l’article original, molt més ben redactat que la traducció destralera que n’he fet. El Bibliomotocarro pot semblar una iniciativa semblant al Bibliobús de les Diputacions, però té aspectes molt originals. El Bibliomotocarro serveix a municipis que ja tenen biblioteca. La gràcia és anar a trobar i motivar els lectors que per iniciativa pròpia no anirien pas a la biblioteca.

El Bibliomotocarro nasqué l’any 99-2000 de la mà del mestre jubilat Antonio La Cava per reclamar l’atenció sobre la desafecció cap als llibres,  sobretot de les noves generacions cada cop més fascinades pels mitjans de comunicació de masses.

Per aquesta finalitat es poden fer servir molts mitjans, no només un motocarro. Aleshores, perquè el mestre La Cava va pensar en el motocarro com el mitjà idoni? Les raons són subjectives, lligades al seu ideari i inspirades per la seva formació i la seva història.

El Bibliomotocarro és fruit de l’experiència a l’escola del mestre La Cava, però és també fruit de la seva ambició de sentir-se un mestre de carrer i de la seva convicció que les parets de les aules són un espai massa estret i angoixant. A vegades cal que l’escola cerqui fora el que no pot ser dintre, perquè no sempre es pot portar el de fora a l’aula.

L’escola – diu el mestre – fem-la fora. No en el sentit d’eliminar-la, si no en el sentit d’utilitzar el potencial didàctic del territori. En resum, l’escola fora de l’escola.

De petit, el mestre La Cava, fill de pagesos, vivia en un soterrani i quan, sobretot en les tardes d’hivern, la mare apagava l’única llum de casa, ell, per llegir, encenia una espelma; la llum era fosca, la calor era tènue, però aquella espelma, encara que fosca i tènue, ha romàs encesa tots els anys, convertint-se en una preciosa llavor. Així com una llavor va ser el primer llibre que va llegir el mestre, agafat al final dels anys 50 (58-59) no en una llibreria, que a Ferrandina en aquell temps no n’hi havia, ni en una biblioteca, que tampoc n’hi havia, sinó en un bibliobús que feia la funció de biblioteca ambulant per compte de l’Autoritat d’Educació de Matera. És un exemple concret, aquest, de cultura popular, d’educació permanent, d’uns temps en que l’important era la lluita contra l’analfabetisme.

antonio_la_cava

Sovint el mestre diu: “Només podia ser el motocarro el mitjà que posés rodes als llibres”. Perquè ho diu? Perquè el motocarro és un mitjà popular, humil, simple: les qualitats justes perquè la idea donés resultat. El Bibliomotocarro, de fet, té dimensions per nens, els posa els llibres a l’abast, els acosta els llibres i crea, entre les llibres i els nens, familiaritat, amistat: una revolució, en resum, en el camp de la promoció de la literatura pensant en com el llibre és vist i experimentat. Sí, perquè si a Italia es llegeix poc, a Basilicata es llegeix encara menys per moltes raons, però amb un element en comú: la llunyania del llibre.

I si va ser una revolució des del principi, amb la petita Ape 50 literalment assetjada de nois i nens plens d’entusiasme. Va ser perquè els llibres, posant-los en ruta, s’acostaven al màxim possible als nens unint-se allà on fossin: placetes, carrers estrets, terrenys de joc; cada setmana s’agafaven en préstec, de mitjana, 450 llibres.

Els primers 6-7 anys, el Bibliomotocarro, a través de l’iniciativa “Posem rodes als llibres”, va fer un paper de biblioteca ambulant amb préstec gratuït dels llibres per la tarda-vespre dels dissabtes a Ferrandina, amb 8 parades en els districtes del centre històric i en els barris moderns, i el diumenge a Salandra amb 2 parades, la primera a Montagnola a les 10 i la segona a la plaça san Rocco a les 11.

A aquesta iniciativa, principal i fonamental, se n’hi va afegir una segona, sempre en el Comú de Ferrandina i Salandra: El llibre a l’intèrfon.

Es van instal·lar a les escoles, d’acord amb la direcció, caixes de color blau cel (el color del Bibliomotocarro, per això fàcilment identificables) tipus bústies, en les que qualsevol, no només alumnes i estudiants, podien deixar la pròpia petició de llibres per llegir, indicant el dia i hora en que volien rebre el llibre a casa. A l’hora del dia indicat, sonava l’intèrfon a casa i una veu anunciava: senyora, senyor, pot baixar, el llibre sol·licitat és aquí.

Després de dos anys la iniciativa, bella i suggestiva, va ser abandonada per motius econòmics, ja que els llibres sol·licitats gairebé mai eren del fons de la biblioteca i s’havien de comprar a les llibreries de Matera.

A partir del 2003 el Bibliomotocarro ha participat en jornades i actes a Itàlia  a l’entorn de la lectura. El 2005 va tenir el primer reconeixement important amb el premi nacional al millor projecte per la promoció del llibre i la lectura.

La caseta del motocarro amb el seu aspecte reconeixible de casa és per indicar un missatge clar i directe: la desafecció envers els llibres, que tantes vegades comença a l’escola, s’aferma i es consolida a casa, en família, en les quals sovint manquen els models positius, dels exemples i comportaments que portin als fills a l’adquisició del gust per la lectura i el plaer de llegir.

El canvi de la primera versió amb la Ape 50 a la Ape 500 diesel va ser motivat per poder arribar a les escoles dels termes de Matera i Potentini que requerien l’ús de la biblioteca itinerant amb 5-6 sessions durant el curs escolar. Aquesta expansió va resultar productiva i beneficiosa, ja que va portar a la designació del mestre La Cava Coordinador del Projecte Nacional “Llibre Amic” per l’Escola Regional de Basilicata.

En el curs escolar 2008/2009 el Bibliomotocarro, imatge i símbol del projecte Llibre Amic, entra a 49 escoles de Basilicata a través de 5 iniciatives diverses; el llibre amb rodes, tallers de vídeo, animació i cine a partir de la lectura, servei de préstec i taller d’escriptura.

El taller d’escriptura, llibres que s’escriuen, que els nens en diuen llibres blancs, són un aspecte particularment bell del Bibliomotocarro del qual La Cava està particularment orgullós.

La idea nasqué a San Mauro Forte, un llogaret dels turons de Matera, amb quinze nens de l’escola secundària de primer grau que volien escollir el llibre que més agradés a tots, quan una noia digué: “Mestre, i si el llibre l’escrivim nosaltres?”

Al principi em va sorprendre molt – reflexiona el mestre – , però en els dies successius hi vaig donar moltes voltes. Vaig arribar a la conclusió que hi havia una necessitat de dir i explicar. Vaig comprar, així, 200 “llibres blancs” i els vaig posar a la seva disposició: són molt demanats. Hi escriuen el que volen i passen de mà en mà, entre els nens i nois de diferents pobles. També això, potser per sobre de tot, acosta el llibre al nen i el fa familiar, amic.

Així és com es tanca el cercle: la humilitat de mitjans, la senzillesa de la proposta, l’espontaneïtat del mètode, l’autenticitat i la naturalitat dels gestos que l’acompanyen fan de la Bibliomotocarro una “alenada d’aire fresc”.

 

Caixadecontes també arriba a tots els racons. Entra a la botiga i envia un CD o regala un mp3. També ens trobaràs a Raquel Papers de Benicarló

 


Deixa un comentari

Contes i ciència

contes-i-ciencia

A través dels contes podem fer més que explicar històries i entretenir. Amb caixadecontes transmetem valors als nens. Contes i ciència ofereix recursos per treballar la ciència a l’aula a través dels contes.

Podem aprendre les estacions de l’any, a restar o com evolucionen els cap-grossos. A tots ens agraden les bones històries i ens resulta més fàcil recordar-les que no pas els conceptes abstractes. Lligar unitats d’aprenentatge amb contes és una idea molt intel·ligent.

 

 

Compra el CD de caixadecontes per 9,95 € enviament inclòs: Buy Now! (amb el mateix enllaç pots pagar amb targeta). Per enviaments internacionals o per comprar MP3s, visita la botiga


Deixa un comentari

Llegir als nens millora el rendiment escolar

Ara que tornem a l’escola, rellegim l’article del País que es fa ressò d’un estudi de la fundació Jaume Bofill (Com participen mares i pares a l’escola?) realitzat a partir d’una enquesta a 1500 famílies. És conegut que els fills de pares amb més nivell formatiu i major renda solen tenir millors resultats acadèmics. L’interessant d’aquest estudi és que destaca que la formació i la renda estan correlacionades amb una major implicació dels pares en l’educació dels fills i sembla que és precisament la implicació dels pares el que ajuda a obtenir millors resultats.

L’efecte de la implicació dels pares es detecta a través de dades de l’informe PISA de 2009. Els resultats dels adolescents als quals els seus pares havien llegit sovint durant el primer any de primària (és a dir, anys abans del test), eren de promig un 25 % superiors a la mitjana.

L’article destaca com les actituds envers la implicació dels pares en l’educació dels fills han canviat tant entre les famílies com en les escoles. A vegades des de les pròpies escoles es desaconsella la intervenció dels pares per no interferir amb el model d’aprenentatge que es segueix a classe. Les millors pràctiques tendeixen a establir un vincle entre escoles i pares, facilitant l’intercanvi d’informació diari amb els mestres.

Un error comú és implicar-se molt durant els primers cursos de primària i després, durant l’ESO, pensar que el nen ja és gran i deixar de controlar-lo, pensant que el nen ja és autònom. Possiblement el que ha de canviar a mesura que el nen creix és la forma de supervisió i implicació, però no la quantitat.

Alguns consells pràctics:

  • Llegir als nens petits cada dia.
  • Parlar sovint amb els mestres a l’entrada o sortida de classe.
  • Assistir a les activitats de l’escola com festes o xerrades.
  • Implicar-se en l’AMPA.
  • Consultar la web de l’escola, veure el programa educatiu que es segueix per tal que l’acció de la família sigui coordinada amb la dels mestres.
  • Ajudar els fills a fer els deures. A mesura que es fan grans, l’ajuda ha de deixar de centrar-se en els continguts i passar a aprendre a gestionar el temps, a comentar el que es fa l’escola, etc.

 

Visita la nostra botiga i descobreix contes fantàstics!