El bibliomotocarro. Imatge de la web http://www.ilbibliomotocarro.com
Avui us portem l’adaptació al català de l’explicació del projecte del Bibliomotocarro (article original en italià) que hem trobat a través del facebook de Me gusta leer. No us quedeu només amb l’anècdota del facebook i llegiu tot l’article, perquè val molt la pena. Si enteneu l’italià, llegiu l’article original, molt més ben redactat que la traducció destralera que n’he fet. El Bibliomotocarro pot semblar una iniciativa semblant al Bibliobús de les Diputacions, però té aspectes molt originals. El Bibliomotocarro serveix a municipis que ja tenen biblioteca. La gràcia és anar a trobar i motivar els lectors que per iniciativa pròpia no anirien pas a la biblioteca.
El Bibliomotocarro nasqué l’any 99-2000 de la mà del mestre jubilat Antonio La Cava per reclamar l’atenció sobre la desafecció cap als llibres, sobretot de les noves generacions cada cop més fascinades pels mitjans de comunicació de masses.
Per aquesta finalitat es poden fer servir molts mitjans, no només un motocarro. Aleshores, perquè el mestre La Cava va pensar en el motocarro com el mitjà idoni? Les raons són subjectives, lligades al seu ideari i inspirades per la seva formació i la seva història.
El Bibliomotocarro és fruit de l’experiència a l’escola del mestre La Cava, però és també fruit de la seva ambició de sentir-se un mestre de carrer i de la seva convicció que les parets de les aules són un espai massa estret i angoixant. A vegades cal que l’escola cerqui fora el que no pot ser dintre, perquè no sempre es pot portar el de fora a l’aula.
L’escola – diu el mestre – fem-la fora. No en el sentit d’eliminar-la, si no en el sentit d’utilitzar el potencial didàctic del territori. En resum, l’escola fora de l’escola.
De petit, el mestre La Cava, fill de pagesos, vivia en un soterrani i quan, sobretot en les tardes d’hivern, la mare apagava l’única llum de casa, ell, per llegir, encenia una espelma; la llum era fosca, la calor era tènue, però aquella espelma, encara que fosca i tènue, ha romàs encesa tots els anys, convertint-se en una preciosa llavor. Així com una llavor va ser el primer llibre que va llegir el mestre, agafat al final dels anys 50 (58-59) no en una llibreria, que a Ferrandina en aquell temps no n’hi havia, ni en una biblioteca, que tampoc n’hi havia, sinó en un bibliobús que feia la funció de biblioteca ambulant per compte de l’Autoritat d’Educació de Matera. És un exemple concret, aquest, de cultura popular, d’educació permanent, d’uns temps en que l’important era la lluita contra l’analfabetisme.
Sovint el mestre diu: “Només podia ser el motocarro el mitjà que posés rodes als llibres”. Perquè ho diu? Perquè el motocarro és un mitjà popular, humil, simple: les qualitats justes perquè la idea donés resultat. El Bibliomotocarro, de fet, té dimensions per nens, els posa els llibres a l’abast, els acosta els llibres i crea, entre les llibres i els nens, familiaritat, amistat: una revolució, en resum, en el camp de la promoció de la literatura pensant en com el llibre és vist i experimentat. Sí, perquè si a Italia es llegeix poc, a Basilicata es llegeix encara menys per moltes raons, però amb un element en comú: la llunyania del llibre.
I si va ser una revolució des del principi, amb la petita Ape 50 literalment assetjada de nois i nens plens d’entusiasme. Va ser perquè els llibres, posant-los en ruta, s’acostaven al màxim possible als nens unint-se allà on fossin: placetes, carrers estrets, terrenys de joc; cada setmana s’agafaven en préstec, de mitjana, 450 llibres.
Els primers 6-7 anys, el Bibliomotocarro, a través de l’iniciativa “Posem rodes als llibres”, va fer un paper de biblioteca ambulant amb préstec gratuït dels llibres per la tarda-vespre dels dissabtes a Ferrandina, amb 8 parades en els districtes del centre històric i en els barris moderns, i el diumenge a Salandra amb 2 parades, la primera a Montagnola a les 10 i la segona a la plaça san Rocco a les 11.
A aquesta iniciativa, principal i fonamental, se n’hi va afegir una segona, sempre en el Comú de Ferrandina i Salandra: El llibre a l’intèrfon.
Es van instal·lar a les escoles, d’acord amb la direcció, caixes de color blau cel (el color del Bibliomotocarro, per això fàcilment identificables) tipus bústies, en les que qualsevol, no només alumnes i estudiants, podien deixar la pròpia petició de llibres per llegir, indicant el dia i hora en que volien rebre el llibre a casa. A l’hora del dia indicat, sonava l’intèrfon a casa i una veu anunciava: senyora, senyor, pot baixar, el llibre sol·licitat és aquí.
Després de dos anys la iniciativa, bella i suggestiva, va ser abandonada per motius econòmics, ja que els llibres sol·licitats gairebé mai eren del fons de la biblioteca i s’havien de comprar a les llibreries de Matera.
A partir del 2003 el Bibliomotocarro ha participat en jornades i actes a Itàlia a l’entorn de la lectura. El 2005 va tenir el primer reconeixement important amb el premi nacional al millor projecte per la promoció del llibre i la lectura.
La caseta del motocarro amb el seu aspecte reconeixible de casa és per indicar un missatge clar i directe: la desafecció envers els llibres, que tantes vegades comença a l’escola, s’aferma i es consolida a casa, en família, en les quals sovint manquen els models positius, dels exemples i comportaments que portin als fills a l’adquisició del gust per la lectura i el plaer de llegir.
El canvi de la primera versió amb la Ape 50 a la Ape 500 diesel va ser motivat per poder arribar a les escoles dels termes de Matera i Potentini que requerien l’ús de la biblioteca itinerant amb 5-6 sessions durant el curs escolar. Aquesta expansió va resultar productiva i beneficiosa, ja que va portar a la designació del mestre La Cava Coordinador del Projecte Nacional “Llibre Amic” per l’Escola Regional de Basilicata.
En el curs escolar 2008/2009 el Bibliomotocarro, imatge i símbol del projecte Llibre Amic, entra a 49 escoles de Basilicata a través de 5 iniciatives diverses; el llibre amb rodes, tallers de vídeo, animació i cine a partir de la lectura, servei de préstec i taller d’escriptura.
El taller d’escriptura, llibres que s’escriuen, que els nens en diuen llibres blancs, són un aspecte particularment bell del Bibliomotocarro del qual La Cava està particularment orgullós.
La idea nasqué a San Mauro Forte, un llogaret dels turons de Matera, amb quinze nens de l’escola secundària de primer grau que volien escollir el llibre que més agradés a tots, quan una noia digué: “Mestre, i si el llibre l’escrivim nosaltres?”
Al principi em va sorprendre molt – reflexiona el mestre – , però en els dies successius hi vaig donar moltes voltes. Vaig arribar a la conclusió que hi havia una necessitat de dir i explicar. Vaig comprar, així, 200 “llibres blancs” i els vaig posar a la seva disposició: són molt demanats. Hi escriuen el que volen i passen de mà en mà, entre els nens i nois de diferents pobles. També això, potser per sobre de tot, acosta el llibre al nen i el fa familiar, amic.
Així és com es tanca el cercle: la humilitat de mitjans, la senzillesa de la proposta, l’espontaneïtat del mètode, l’autenticitat i la naturalitat dels gestos que l’acompanyen fan de la Bibliomotocarro una “alenada d’aire fresc”.
—
Caixadecontes també arriba a tots els racons. Entra a la botiga i envia un CD o regala un mp3. També ens trobaràs a Raquel Papers de Benicarló
Caixa de Contes 