Capítol 3

Hola de nou companys! avui toca un nou capítol de l’Abel sobre rodes.

El 27 de desembre de 2013 vam anar a entrenar al Circuit de Menàrguens i m’ho vaig passar tan be, que vam tornar el dia 3 de gener de 2014.  Al principi del dia vaig trigar un minut i cinquanta-nou segons en fer tota la volta al circuit que fa 1.135m. Es tractava d’anar millorant, practicant i retallant el temps segon rera segon, mirant de traçar cada cop millor totes les corbes del circuit. El meu pare em va ajudar molt i vam aconseguir un temps d’un minut i vint i quatre segons!. Cap al final del dia vaig caure!…quina por!!! va ser una experiència dallò més rara.

Voleu saber com vaig caure??? doncs de cop i volta, la meva bota dreta va tocar el terra a la corba número 10!!! ja ens teniu, a  la moto i a mi, lliscant per l’asfalt … va ser una sensació ben estranya el tenir el terra tan a prop dels nassos, però per sort, no em vaig fer mal.

L’últim cap de setmana de gener vam seguir entrenant, però al Circuit d’Osona, a Vic. Feia un fred!!!. Aquesta vegada vaig caure un cop, però m’ho vaig passar millor que en Lolo empipant a en Pa de Sucre!!! Al cap d’uns dies d’entrenar a Vic, vaig tocar amb el genoll! Quina alegria, això m’ajudaria a traçar les corbes millor. Voleu saber què em passarà en els pròxims entrenaments? Doncs no us perdeu el pròxim capítol de L’Abel sobre Rodes! fins aviat!

—

I tu, encara no coneixes en Lolo? Escolta el conte d’en Pa de Sucre per 1.95€ clickant a  (també pots pagar amb targeta  seguint el mateix enllaç)

Capítol 1

Tot va començar quan el meu pare va decidir restaurar la vespa del meu besavi Salvador. Aquesta Vespa era de l’any 1962 així que era molt velleta, uns 50 anys!!! Al cap de dos anys, quan ja va estar llesta, ens la vam emportar cap a casa.

El meu pare, de tant en tant,  l’agafava per anar a comprar el pa i el diari i creava molta expectació amb el seu vermell llampant. Un dia em van venir ganes de provar-la i el vaig acompanyar. El meu pare, tot i  no parar de dir-me que el tema de conduir era molt perillós, em va deixar provar la Vespa assegut darrera meu.

Em va agradar tant que li vaig dir: Papa, ja tinc clar el que vull ser de gran:  Vull ser Pilot de motos!!!. Ho vaig tenir tant clar, que en els mesos següents, no vaig parar d’insistir-hi i al final ho vaig aconseguir. Vaig fer un curset d’enduro amb el Jordi Arcarons a Vic. Va ser genial! Em vaig sentir molt feliç, lliure i desfogat!

Al desembre de 2013 vam aconseguir una beca per participar en la Copa de Promovelocitat Racc del 2014 i uns dies després vaig provar les motos de competició. Que divertit! canviar les marxes i donar gas! Voleu saber què se’m va venir al cap quan vaig provar per primer cop la meva moto de competició? Doncs no us perdeu el següent capítol!

Quina cara poses quan algú et fa aquesta pregunta?

Hi ha qui ho té molt clar i hi ha qui no tant. Hi ha qui de sempre ha volgut ser metge, arquitecte, mestre, veterinari, periodista, enginyer… i hi ha qui ho va descobrint a mesura que llegeix, experimenta i prova. També hi ha qui al llarg de la vida canvia varies vegades de feina, perque totes elles d’alguna manera s’entrellacen. Hi han tantes professions oi? Quin embolic!

Doncs en els propers dies us  explicarem con l’Abel, un nen de 10 anys, un bon dia ho va tenir ben clar!!! Estigueu ben atents, el dia que menys us imagineu, us vindrà la inspiració!

I tot això ho anirà explicant l’Abel a la secció: “L’Abel sobre rodes”

Veureu com peça rera peça podreu anar construint els vostres gustos i les vostres aficions. Al final, tot encaixarà a la perfecció, com aquesta Harley feta amb peces de Lego. Us agrada?