Llegeixo a eldiario.es que un estudi sobre 1,3 milions de nens conclou definitivament que no hi ha cap relació entre vacunes i autisme. Es tracta d’un meta-estudi sobre tots els estudis publicats fins a dia d’avui i conclou que no hi ha evidència de cap mena de nexe entre vacunes i autisme. És una bona notícia que ens ha de fer estar tranquils a l’hora de vacunar els nostres fills.
L’any 1998 el doctor Andrew Wakefield va publicar a Lancet un estudi fraudulent (que va ser refutat poc després i que ja no apareix a l’índex de la revista) on establia un nexe entre una cosa i l’altra. Els mitjans se’n van fer ressò i des d’aquell moment hi ha hagut pares que no han volgut vacunar els seus fills. El consens mèdic sempre ha estat i continua sent que l’autisme no té cap causa relacionada amb les vacunes, però el fet que els primers símptomes es comencin a notar aproximadament a la mateixa edat en la qual s’aplica la vacuna triple-vírica genera desconfiança. La irresponsabilitat dels mitjans també hi té molt a veure. No fa ni dos anys, el diari la Vanguardia dedicava la contraportada a un xarlatà (no era pas metge) que sostenia que la vacuna triple-vírica causava l’autisme.
Vist a nivell individual, vacunar o no vacunar és una qüestió de probabilitat. Cal sospesar la probabilitat que la vacuna comporti complicacions amb la probabilitat (molt més alta) que no vacunar comporti una malaltia, normalment molt més greu. Cal tenir present que en la era pre-industrial, aproximadament un de cada tres nens morien abans d’arribar a l’edat adulta. Si avui la mortalitat infantil és tant baixa en els països desenvolupats es deu, en part, a les vacunes. La fundació Bill and Melinda Gates, estima que la vacunació adequada dels infants és una de les formes més cost-efectives de reduir la pobresa i millorar les condicions de vida en països sub-desenvolupats.
Des d’un punt de vista social, els pares que decideixen no vacunar els seus fills són uns gorrers que s’aprofiten de la immunitat que confereix als seus fills el fet de viure en un entorn on la major part dels nens sí estan vacunats. En un entorn de vacunació generalitzada, les malalties infeccioses no disposen d’individus a través dels quals propagar-se. Per cada malaltia, a partir d’un cert percentatge d’individus vacunats, es considera que la població en conjunt està protegida. Aquest fet és important per assegurar que els individus més dèbils, aquells amb el sistema immunitari compromès o no desenvolupat, com ara nadons, malalts de càncer, etc, que no es poden vacunar, també estan protegits. Si tots els pares decidissin no vacunar els seus fills, això posaria en risc la salut dels més dèbils i de fet així s’ha constatat amb el repunt d’algunes malalties en països desenvolupats.
En resum, fem cas als metges i estiguem tranquils. Per acabar us deixo una entrevista amb el doctor Corominas, metge pediatra que comenta la inexplicable decisió del ministeri de sanitat de retirar la vacuna de la varicel·la i els riscos de les vacunes en general.
Caixa de Contes 