Caixa de Contes

Weblog d'audio edicions Caixa de Contes


Deixa un comentari

Fem décopatch

El décopatch és un paper fi, imprès amb dibuixos variats que s’aplica sobre qualsevol superfície per donar-li un acabat acolorit. El mateix fabricant proporciona la cola per aplicar-lo i un vernís, que és opcional, per donar-li un acabat més resistent.

El décopatch és una tècnica que vam descobrir a la botiga de Raquel Papers, on també tenen el nostre CD. El décopatch es pot aplicar sobre gairebé qualsevol superfície; cartró, fusta, ceràmica, plàstic i metall. A casa vam decidir provar-lo per revestir el frontal d’un rentaplats vell, que de tants trasllats estava una mica rallat.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Materials. Per revestir el frontal del rentaplats hem necessitat:

  • 6 làmines de paper décopatch
  • Cola paperpatch (menys d’un quart de pot)
  • Pinzell
  • Vernís vitrifcador Aquapro

2 - trencar

El primer pas consisteix en estripar a mà les làmines de paper en trossets d’uns 3×4 cm.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Un cop tenim els papers estripats, posem una mica de cola en el tap del propi pot i pintem la superfície sobre la qual enganxarem els primers papers.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Per posar el paper sobre la superfície pintada l’agafem amb un toc del pinzell sucat en cola.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

A continuació, el posem sobre la superfície pintada i pintant des del centre cap als costats l’anem fixant.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

El procés és entrentingut però fàcil. Es pot fer al llarg de diversos dies (a nosaltres ens va tenir una setmana entrentinguts).

Per fer els cantos rectes, aprofitem les vores del paper, separant-les quan l’estripem.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

I aquest és el resultat final. Una nota de color a la cuina, i ni rastre de les rallades.

 


Tots els materials els trobareu a Raquel Papers. Quan hi aneu no us oblideu d’agafar també el CD de caixadecontes!


Deixa un comentari

Com mantenir la calma quan els nens es porten malament

Koerperstrafe-_MA_Birkenrute

Un pare que ha perdut els nervis

Avui us portem un altre article d’en Leo Babauta de zen habits. Com sempre, l’original és millor que la traducció.

Quin pare no ha perdut els estreps quan un nen es porta malament? Un pare que no ha perdut els nervis és una criatura mítica, probablement va muntat en un unicorn sobre un arc de Sant Martí en aquests moments.

Podria comptar les vegades que he perdut la calma com un pare amb els dits d’una mà – per descomptat, que la mà hauria de tenir els dits sense límits i que necessitaria un temps molt llarg per contar aquests dits.

No obstant això, puc dir una cosa: sóc un pare molt més tranquil últimament. Encara m’enfado de tant en tant (sóc humà), però ja no és una ocurrència diària ni tant sols setmanal.

Quin és el meu secret? Molta pràctica conscient.

Em vaig adonar d’un fet: cridar i castigar no funcionen.

Deixeu-me dir-ho un altre cop: cridar i castigar són mètodes ineficaços. Si funcionessin, tots seríem pares brillants i els nens sempre es comportarien perfectament després que els renyéssim.

Però no funciona. No he necessitat estudis de pare per adonar-me’n: Ho veig en els meus propis fills. És clar, els hi puc cridar, i potser s’encongiran de por si pensen que vaig a aixecar una mà. El que els estic ensenyant no és un bon comportament, si no que em tinguin por. I el pitjor, estic ensenyant a cridar quan s’enutgen, a resoldre els conflictes amb la violència, en lloc de parlar les coses i arribar a una solució pacífica.

Els estic ensenyant que el que jo vull és més important que el que ells volen, i que estic disposat a fer coses horribles per aconseguir el que vull a qualsevol preu, fins i tot a costa de la nostra relació.

Aquestes no són coses que vull ensenyar als meus fills. Vull que sàpiguen que la meva relació amb ells és més important que aconseguir que es comportin de certa manera aquesta vegada.

I sí, ja sé que els nens necessiten límits – Jo crec en les fronteres també. Les marco i els meus fills saben que no és bo traspassar-les.

I sí, sé que necessiten que se’ls ensenyi com comportar-se adequadament. Simplement ja no crec que cridar sigui la manera d’ensenyar un comportament adequat. Perdre els estreps i comportar-se malament, no és la manera d’ensenyar com actuar quan ells perden els estreps i es comporten malament.

Com que l’exemple que els donem – com actuar quan les coses no surten com volem – és molt, molt més important que les normes que establim per a ells. Els nens aprenen lliçons sobre el comportament a partir del nostre exemple, amb el temps.

Dona exemple. Per això em vaig comprometre a ser conscient i pacífic com a pare, encara que no compleixi amb aquest compromís de tant en tant. Quan violo el compromís, demano disculpes i parlo sobre per què m’he equivocat. Perquè llavors el meu exemple és com cal comportar-se després que t’hagis portat malament.

Així que aquí hi ha alguns consells sobre com mantenir la calma quan les coses van malament:

1. No es tracta de tu. Nosaltres, els pares tendim a prendre’ns un mal comportament dels nens personalment, com si el que estan fent és un atac personal contra nosaltres o els nostres sistemes de creences, una ofensa personal. És per això que ens enfadem. La ira no és útil, però apareix perquè creiem que han fet alguna cosa contra nosaltres. En realitat no estan tractant de fer res contra nosaltres – són nens, i no saben com comportar-se quan no aconsegueixen el que volen o s’enutgen per alguna raó. Es tracta del que estan passant, i si ens allunyem de l’equació, podrem veure de forma més objectiva el que estan passant i com podem ajudar.

2. Sigues el seu guia, no el seu dictador. Els nens han d’aprendre a fer el seu camí pel món, perquè no sempre hi serem per dir-los com actuar. I per tant, la millor manera d’ensenyar-los no és marcant les regles tota l’estona – si sempre els dictem les seves accions, llavors mai no aprendran a prendre decisions pel seu compte. Hem de deixar que prenguin les seves pròpies decisions, dins dels límits, és clar, i guiar-los quan necessiten la nostra ajuda. Imagina que ets Yoda (el mentor) en lloc de Darth Vader (el dictador de l’abraçada mortal). Nota al marge: Fer servir Star Wars per ensenyar lliçons als teus fills mola molt.

3. Què necessiten? Quan les coses no surten com volen, quan estan enfadats, quan tenen por … què és el que necessiten? Un individu cridant o amenaçant no és útil – posa’t en la seva situació (i imagina que ets més petit) i preguntat si t’agradaria que algú et cridés quan estàs molest. Com reaccionaries si algú més gran i més poderós que tu t’estigués cridant i amenaçant? No t’agradaria, i acabaries ressentit amb la persona més gran. Què seria d’ajuda? Potser una mica de consol? Una conversa tranquil·la sobre el problema, contemplant possibles solucions. Una mica d’empatia i compassió. I sí, algunes paraules severes o agafar-los i no deixar-los marxar si en realitat estan a punt fer-se mal.

4. Pren un temps d’espera. Quan estàs enfadat, en el moment, en general és millor allunyar-te, i respirar i calmar-te. Parla amb ells quan estiguis més calmat, i puguis pensar amb claredat. Això és difícil de fer, perquè com a pares tendim simplement a submergir-nos i tractar de fer-nos càrrec de la situació en el moment. Però és difícil prendre bones decisions, parlar amb calma, no actuar de manera irracional, quan estem molestos. Això és cert per als nens també, per cert.

5. Si encara no has perdut la calma, desconnecta per un moment. Quan et veus estressant-te per una situació, o començant a enutjar-te però encara no has perdut la perspectiva … pren un respir. Descansa. Mira dintre teu i comprova lo frustrat o estressat que estas. Pren un moment per contemplar aquesta frustració, és perfectament normal i està bé. Calma el dolor, busca la felicitat i respira. Si pots, mira com el teu fill ho està passant igual de malament i també et necessita.

6. Compromet-te a ser conscient amb ells. De fet, vaig prometre als meus fills que seria un pare més atent, i els vaig demanar que em controlessin. Si m’enganxaven perdent els estreps, posaria un dòlar en una guardiola per comprar-los gelats. Va ajudar – no m’han enganxat encara. Pobrets – mai més no tindran gelat! És broma – encara mengem gelats.

7. Sigues conscient que ficaràs la pota. Preveu tenir dificultats, però aprèn-ne. Mira en què et vas equivocar. Sigues conscient de les dificultats en el moment, i contempla-ho com un pas per ser més conscient i compassiu com a pare. Revisa les teves accions, i en lloc de sentir-te malament, pensa com pots millorar, i tingues un pla per a la propera vegada que torni passar el mateix. És important planificar quan estàs tranquil, no prendre decisions en calent. I ajustar el pla la propera vegada que les coses vagin malament, de manera que el pla millori amb el temps, i així també ho faran les teves habilitats com a pare compassiu.

El principal problema és que tenim un ideal, com a pares, de com els nostres fills s’haurien de comportar. Pensem que haurien de ser nens ideals, però en realitat no son ideals, són reals. Tenen defectes, igual que nosaltres. Necessiten ajuda, cometen errors, s’enutgen, es frustren. Nosaltres també. Esbrinem com comportar-nos quan cometem errors, quan ens enfadem, quan ens frustrem, i mostrem als nens com fer-ho a través del nostre exemple.

Acceptem-los pel que són, amb faltes i tot. Estimem-los completament, amb abraçades en lloc de crits. He trobat que les abraçades són un mestre molt més eficaç que qualsevol altre d’entre les eines que tenim per criar els fills.


Deixa un comentari

Trucs perquè els nens mengin de tot

foto (4)

El curs gratis de nutrició infantil que vam comentar en un post anterior, també parla de com motivar els nens perquè mengin de tot, i en especial fruites i verdures. M’ha semblat que alguns consells que dóna poden ser força útils:

  • Intentar camuflar el sabor del menjar que no agrada als nens o no volen tastar no sol funcionar.
  • Siguem un bon exemple i fem que ens vegin menjant l’aliment que volem que mengin. Si volem que mengin enciam, que ens vegin menjar enciam.
  • Involucrem-los en la tria i preparació dels aliments. És més fàcil que un nen estigui motivat per menjar enciam si l’ha anat a comprar amb nosaltres, li hem deixat triar el que li ha agradat més,  li hem explicat que el faríem per sopar i ens ha ajudat a escórrer-lo i a amanir-lo, que no pas si se’l troba directament al plat. Lo ideal és tenir un hort a casa que el nen vegi com va creixent la verdura i la pugui cuidar i collir ell mateix!
  • És més probable que mengin la fruita pelada que si se l’han de pelar ells.
  • Convertim la verdura en un premi. “Com que avui t’has portat molt bé, tindràs el doble de pastanaga.”

Cal recordar que hem de procurar que l’hora dels àpats sigui una estona tranquil·la i agradable. No es pot convertir en una lluita constant entre el nen i nosaltres. Al final, els pares tenim la obligació de posar al seu abast aliments sans i variats, i els nens tenen el dret de menjar el que vulguin.

 

No oblidem l’aliment pel cervell. El CD de caixadecontes: Buy Now!


Deixa un comentari

Tecnologia a l’aula

file7111303951787

La tecnologia del segle XX

Avui ens fem ressò d’un article de The Economist sobre la tecnologia a les aules. Dues dècades d’omplir les classes del món ric amb ordinadors i pissarres digitals han han minvat el pressupost de les escoles sense aconseguir cap millora acadèmica, però la última tecnologia promet millorar les tècniques d’ensenyança i no simplement traspassar els continguts de la pissarra a la pantalla.

La idea és permetre, a través de la tecnologia, que tots els alumnes tinguin accés a una educació personalitzada. Les lliçons es dissenyen com jocs, en els quals els alumnes van superant nivells al seu propi ritme, amb feedback instantani a cada pas.

De manera similar al concepte de flipped classroom que vam veure en un article anterior, que l’alumne pugui avançar contingut de forma independent allibera el professor per tenir una atenció individual cap a l’alumne que s’encalla en un moment concret.

Aquestes aplicacions, a més a més, permeten obtenir dades agregades de tots els alumnes en temps real, com per exemple quins exercicis els costen més, on s’encallen, fins on han avançat amb els continguts, etc. Això permet millorar el propi software i donar informació útil al mestre.

A diferència dels cursos universitaris online, on el rol del professor tradicional desapareix, amb la tecnologia aplicada a l’aula, per nens de menys de 16 anys, el professor segueix sent imprescindible. Fins i tot algunes aplicacions permeten al professor bloquejar totes les tauletes quan requereix l’atenció simultània de tots els alumnes.

Aquesta segona onada de tecnologia a les aules sembla que sí que permet obtenir millores acadèmiques i resulta cost efectiva. Diverses empreses a tot el món, inclosos a països subdesenvolupats, com Índia, estan desenvolupant aplicacions que incorporen els elements clau d’auto-aprenentatge pas a pas amb feedback instantani adaptat als diferents currículums acadèmics de cada país.

 

La tecnologia també arriba als contes. Compra el CD de caixadecontes i deixa que els més petits l’escoltin quan vulguin: Buy Now!


Deixa un comentari

Fem mató

lea fa mato

A vegades ens despistem i la llet fresca caduca. Si tot just comença a tenir gust agre, podem aprofitar-la per fer mató. La recepta és molt senzilla, només necessitem:

– La llet caducada (i en podem afegir de bona)
– Una llimona
– Una olla per bullir la llet
– Un colador

Per fer el mató posem a bullir la llet, tot remenant amb una cullera. Així que arrenqui el bull, hi tirem un bon raig de suc de llimona.

2014-06-15 09.37.26

Aleshores, com per art de màgia, la llet qualla. Forma tot de grumolls enmig d’un suero transparent.

2014-06-15 09.38.45

És el moment de passar-la pel colador. El suero es llença i queden els grumolls formant una pasta. Amb una cullera pressionem lentament per acabar d’escórrer el suero.

2014-06-15 09.41.47

Ja podem posar el mató en un plat i deixem que es refredi. Convé tapar-lo amb film transparent perquè no s’assequi massa.

 

Veure la llet quallar sembla màgia, però màgia de veritat la trobareu al CD de caixadecontes: Buy Now!


Deixa un comentari

L’essència de la paternitat: 6 lliçons senzilles

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Article original de Leo Babauta, autor de zen habits. Com sempre, l’original és molt millor que la traducció.

Fa més de vint-i-un anys que sóc pare, en total tinc 6 fills i n’he gaudit cada minut per complicat que fos.

I ara tinc un germà petit que serà pare aquest mes i està profundament espantat pel prospecte de la paternitat. No està segur de si farà una bona feina, està preocupat per si fracassarà.

Això li ho puc assegurar: ser pare es la cosa que m’ha fet més por de la meva vida. De cop, tenia 19 anys i una vida humana fràgil al meu càrrec, tant preciosa i volguda però tant tentinejant i fàcil d’apagar. I estava completament desprevingut – cap classe de l’escola m’havia ensenyat què havia de fer, i tenia molt poca experiència de la vida en aquella època.

Va ser l’experiència més terrorífica mai viscuda. I ha estat el més gratificant que he fet mai.

Millor que casar-me, que córrer una ultramarató, que emprendre un negoci d’èxit, que ajudar a milers de persones a canviar la seva vida amb el meu exemple.

Però per ser honest, al principi era molt dolent.

El meu problema principal, a part d’un desconeixement terrible de què coi estava fent, era el sentiment de tenir dret a. La meva filla havia de fer el que jo digués, comportar-se de certa manera, convertir-se en la persona que jo volia que fos. És ridícul, ho sé, però em va causar tota mena de conflictes al principi.

Ara no veig un pare com un artista que modela el fang, si no com un pastor de gats. Un pare no modela el fill en el perfecte ideal del que voldria que fos… tracta de mantenir-lo viu i fer-lo sentir-se estimat a mesura que creix i es converteix en allò que ja és.

Per tant, per als homes joves que seran pares i dones joves també (perquè no hi ha massa diferència a part de l’anatomia…) aquí teniu els meus pensaments sobre pasturar gats. Només sapigueu que he violat totes aquestes idees repetidament i que he après aquestes lliçons per les males.

La teva primera feina és estimar-los. I ser-hi quan et necessitin. Aquesta obligació està per sobre totes les altres. Naturalment que els hem de mantenir sans i alimentats i vestits i els hem de canviar els bolquers – mantenir-los vius – i és important. Però considerem-ho un mínim – no és difícil mantenir un nen viu fins a l’edat adulta. Qualsevol ho pot fer amb una mica d’esforç.

El que és important és si el nen creix i es converteix en un adult estimat. Això és més complicat, perquè quan sentim que tenim dret a fer que el nen es comporti de la manera que volem que ho faci, es converteixi en qui volem que es converteixi, tendim a pressionar, a jutjar, a esperar, a renyar, a forçar la nostra voluntat. Però al final, totes aquest coses només destorben en la obligació principal: que sigui estimada.

Si al final de la teva vida pots dir que hi eres quan la teva filla et necessitava, i ella o ell es va sentir estimat, ja has tingut èxit.

El teu exemple és més important que les teves paraules. Sovint li diem al nostre fill que sigui considerat mentre li cridem, i per tant no aprèn a ser considerat si no a cridar (només si és mes poderós en la relació). Quan castiguem, ells aprenen a castigar i no pas la lliçó que pensem que els hi estem donant. Quan els hi posem una restricció, no estan aprenent a compartir com nosaltres pensem.

Si vols que el teu fill creixi sa, fes exercici i menja saludable. Si vols que el teu fill trobi una feina que l’apassioni, treballa en alguna cosa que t’apassioni. Si vols que el teu fill llegeixi, apaga la tele i llegeix. Si no vols que el teu fill jugui a videojocs tot el dia, apaga el teu ordinador.

Una abraçada és més poderosa que un càstig. Una abraçada fa efectiva la teva obligació principal (estimar), mentre que un càstig és l’exemple que li estem donant al nen (castigar quan algú comet un error). Quan un nen no es comporta bé, això és un error. Que no ens equivoquem els adults? Que mai no estem trastornats? Mai no ens comportem malament? Mai no caiem en la temptació? Mai no diem cap mentida? Si hem fet alguna d’aquestes coses, perquè jutgem al nostre fill per fer-les i el castiguem?

El que és més important que jutjar i castigar, quan un nen s’equivoca i es comporta malament, és entendre’l. Empatia. Posa’t en el seu lloc. Què t’ajudaria a tu en aquesta situació? Tingues compassió. Fes-li una abraçada. Ensenya-li com es comporta una bona persona a través de l’exemple d’una abraçada. I sí, parla del problema, fes que entenguin perquè el seu comportament no estava bé, fes que empatitzin amb la persona a la que han ferit, però aprendre a empatitzar ha de començar amb el teu exemple.

Confia en ells. Deixa que assumeixin riscos i fallin, i mostra’ls que no passa res per fallar, que está bé assumir riscos. No els transmetis la neurosi de tenir por de cada petit risc, de preocupar-se constantment per la seguretat, o de cometre un error i ser castigats per això. S’equivocaran? fallaran, i la teva reacció enfront del fracàs és més important que el fracàs en si. Els has de mostrar que el fracàs només és un experiment reeixit a través del qual s’aprèn alguna cosa valuosa.

Si confies en ells, aprendran a confiar en si mateixos. Creixeran sabent que les coses a vegades poden anar malament, però que al final tot sortirà bé. Això és una confiança el la vida increïblement valuosa.

Deixa’ls ser qui hagin de ser. Sobre això no en tens el control. Pot ser que a tu t’importi alguna cosa però a ella no. Pots pensar que el que li importa a ella és trivial, però això és qui ets tu, no qui és ella. Deixa que s’expressi a la seva manera. Deixa que descobreixi les coses per si mateixa. Deixa que prengui decisions, que s’equivoqui, que tingui cura de les seves pròpies necessitats emocionals, que sigui autosuficient tant aviat com pugui.

Llegeix amb ells. Juga amb ells. Passeja i conversa amb ells. Mira les estrelles amb ells i pregunta’t per l’univers. Fes galetes amb ells. Escolta la seva música i balla amb ells. Saluda’ls pel matí amb un somriure enorme i una abraçada càlida i estreta. Feu puzles junts, construïu un robot junts, entra en els seus forts fets amb mantes, fes veure que ets un príncep o un Jedi amb ells, explica’ls històries que t’inventis, correu a l’aire lliure, dibuixeu junts, feu vídeos musicals junts, redacteu un diari familiar, ajuda’ls a crear un negoci, canteu junts malament, aneu a nedar i a córrer i en bici i jugueu a les barres paral·leles i al sorral.

Cada moment que tinguis amb el teu fill és un miracle, i de cop creixen, marxen de casa i es converteixen en la seva pròpia persona i descobreixen qui són i a vegades els fereixen i necessiten la teva espatlla per plorar, però després ja no et necessiten més.

I llavors, al final, la paternitat és ser-hi fins que ja no necessiten més que hi siguis, fins que et tornen a necessitar. I no és una feina desagraïda, perquè et recompensaran cada dia amb el seu amor, la seva presència i amb un simple somriure. Quina alegria, ser pare.


Demostra-li que l’estimes. Compra el CD de caixadecontes: Buy Now!


Deixa un comentari

Vota per la Blanca al concurs d’il·lustració científica

pa de sucre pas a pas

Il·lustració del pa de sucre pas a pas

Us heu fixat en les il·lustracions de la web? Les ha fet la Blanca Martí. Com veieu en la il·lustració del pa de sucre pas a pas, la Blanca ha sabut interpretar com s’imaginava la Conchi els personatges i donar-los forma i color. El procés és complicat, perquè del primer esbós al resultat final hi ha hagut un gran canvi.

Llop dibuixat per Blanca Martí

Llop dibuixat per Blanca Martí

La Blanca és una il·lustradora especialitzada en dos àmbits. La il·lustració infantil, com els dibuixos que ens ha fet a nosaltres i la il·lustració científica, com el dibuix d’aquest llop que teniu aquí. Podeu veure una mostra de la seva feina a la seva web www.blancamarti.com. Una il·lustració seva ha estat seleccionada pel premi Il·lustraciència. Podeu ajudar-la a guanyar-lo votant pel seu dibuix EL REGRESO DEL LOBO ( CANIS LUPUS SIGNATUS ). Requereix registre, però és un moment i no costa res.

 

Si voleu gaudir de totes les il·lustracions de la Blanca per caixadecontes, compreu ara el CD! Buy Now!


Deixa un comentari

Curs gratis de nutrició infantil

nen amanint

Els nens han de participar en la preparació del menjar

La obesitat infantil i les malalties relacionades, com la diabetis de tipus II, cada cop són més freqüents. Tots som conscients de la importància d’una bona alimentació per la salut i el correcte desenvolupament dels nostres fills, però a vegades podem tenir dubtes. Per això us recomano el curs de nutrició infantil gratis (amb subtítols en castellà) que ha posat en marxa la Universitat de Stanford.

La doctora Maya Adam

La doctora Maya Adam

Es tracta d’un curs online, format per vídeos curts d’uns 5 minuts, explicats per la doctora Maya Adam, i tests multiresposta per comprovar que s’han assolit els coneixements. És un curs divulgatiu, no cal cap coneixement previ i es pot completar en unes cinc hores. El programa del curs és el següent:

1. Perquè és important cuinar a casa

  • Introducció
  • Perquè és important cuinar a casa
  • Elements d’una cuina saludable
  • Receptes

2. Què constitueix un àpat equilibrat?

  • Els elements d’un àpat equilibrat
  • Sucre, fam i l’índex glicèmic
  • Receptes

3. Del supermercat la taula de menjar a l’escola

  • Navegant pel supermercat
  • La taula de menjar
  • Receptes

4. Menjar sostenible

  • Què és menjar sostenible?
  • Cultivar un hortet
  • Receptes

5. Etiquetes, al·lèrgies i sabors

  • Al·lèrgies i preferències de sabors
  • Salut i nutrició
  • Receptes

Alguns vídeos, sobretot al principi, són una mica repetitius i tenen tots la mateixa introducció, com un anunci per cridar l’atenció sobre la obesitat infantil, que fan que resultin una mica sensacionalistes, però més endavant el to és normal i la informació que proporciona, molt interessant.

Exemple d'esquema explicatiu (com escrit a la pissarra)

Exemple d’esquema explicatiu (com escrit a la pissarra)

Les receptes són molt senzilles, sobretot per qualsevol persona que ja estigui acostumada a cuinar (cal pensar que el públic objectiu del curs són nord-americans). Tot i així, alguna recepta sí que m’ha sorprès i els principis que explica el curs es poden aplicar amb receptes típiques catalanes sense cap problema.

 

L’aliment ideal per al cervell dels nens és el CD de caixadecontes! Compra’l ara: Buy Now!


Deixa un comentari

Més jocs de baix cost

Lea endreçant les càpsules Nespresso

Lea endreçant les càpsules Nespresso

Una altra font d’inspiració per a jocs de baix cost són les tasques quotidianes. Per exemple, passar les càpsules de Nespresso des del paquet al mostrador. La Lea es distreu traient-les una per una, ordenant-les en files de colors, fent formes i molt més!


Una bona forma de mantenir distrets els petits mentre els grans fem les nostres tasques quotidianes és el CD de caixadecontes. Compra’l ara: Buy Now!